El poder comunista

L'Estadi estava ple de gom a gom. Gairebé tot Moscou s'havia donat cita allí per tal de fruir del sol primaveral i d'un desbordament frenètic, increïble en una ciutat en què, de vegades, sembla haver-se prohibit l'alegria per decret. La decoració no pot ésser més vermella; és el color dominant de la situació. En els tres quilòmetres d'extensió que té aquest Estadi s'aplegaven infinitat d'agrupaments de dones i homes, lleugers de roba a més no poder i en continu moviment atlètic. Tothom estava content, en aparença. Val a dir que la visita s'escau en dissabte a la tarda, en què la gent ha plegat del treball i ha cobrat el salari.

El mateix moviment de multitud i trasbals d'alegria trobem l'endemà a la tarda en el Parc d'Educació Física, emplaçat en uns grandiosos terrenys de les voreres del riu Moscova. Mitjantçant el pagament de mòdic preu d'entrada, el govern soviètic ha aconseguit organitzar aquest Parc entre jardins plens de flors i passeigs esplèndids, i, sobretot, un devessall de coloraines amb predomini del vermell i distintius comunistes a grapats. Nombrosos establiments ofereixen begudes a baix preu i aigua filtrada de franc; d'altres, distreuen amb la instal ·lació de tota mena d'esports sota cobert i a l'aire lliure, i alguns són destinats a esplais innocents i jocs instructius. Tot, absolutament tot, adreçat a treure del vici la joventut de Moscou i refer-la del càstig sofert per les privacions dels darrers anys.[...]

La transformació de la societat russa forçosament ha de produir estralls inesperats. El canviar de cop i volta la contextura política, econòmica i social d'un país de 146 milions d'habitants, repartits en una superficie d'uns 21 milions de quilòmetres, certament produeix convulsions populars formidables. Constituïda la Unió Federativa de sis Estats russos, amb la sola adhesió de la voluntat de les parts constituents, cal un estat latent de força per tal d'assegurar el domini del proletariat de les diferents nacionalitats, consolidat pel sistema dels Sòviets. Aparentment això és ideal, perquè resol el problema de les nacionalitats dins de l'Estat soviètic. Però aquesta constitució se sosté per l'esperit de la revolta en contínua acció, i el martell del distintiu comunista més aviat esdevé un símbol paradoxal que una realitat perenne, com si, a força de colpejar amb ell, es pretengués fer entrar el clau per la cabota.

La humanitat està plena de tares, i la russa no és pas una excepció. Heu-vos ací perquè d'un quant de temps ençà Rússia suporta una lluita formidable contra el burocratisme corromput, provinent de l'excés de funcionaris creats per la política comunista, que intervé en tots els ordres de la vida. La podridura surt a la superficie, i els Sòviets

(Consells d'Obrers) es veuen entrebancats pels funcionaris ineptes i ganduls. Fet i fet, el comunista també és un ésser com els altres, i s'ha comprovat que per la seva categoria esdevé més adaptable, més flexible i sap mirar més pels seus interessos. Com a classe privilegiada, forma part dels «Trusts d'habitació» i disposa de les cases que, teòricament, ocupen els obrers, però de sota mà les adquireix, pel suborn, el company que té més diners. Temps a venir, aquests vius del comunisme formaran la nova burgesia, i, aleshores, potser caldrà una altra revolució per treure els avantatges materials vinculats al llinatge.

Mentre Rússia estigui en mans del poder comunista, en el poble rus subsistirà una revolució més o menys activa, per mor del seu Déu, de la família o de la seva guardiola, i per la necessitat que té l'obrer d'anar amb el cap alt i els pagesos de treballar la terra pel seu profit.

Viatge a Rússia passant per Escandinàvia , pròleg d'A. Rovira i Virgili, Barcelona: Llibreria Casulleras, 1929, p. 87, 93, 111-115 i 117-121.