El miratge iberista

Encara que els plantejaments federalistes foren els que més abundaren entre els catalans, sorgí un altre sector, a mitjan segle XIX, partidari de la construcció d'un gran mercat nacional ibèric, que considerava essencial per poder desenvolupar la industrialització amb possibilitats d'èxit davant dels competidors britànics i francesos. El seu objetiu era la formació d'un estat central unitari. Des d'aquesta perspectiva jugà un paper capital Sinibald de Mas (Barcelona 1809-Madrid 1868). [ 17 ] Mas havia estat ambaixador a la Xina, i havia viscut llargues temporades a Macau (1843-51) on freqüentà les elits portugueses d'aquella colònia. Arribà a la conclusió que les diferències de tracte que rebien els dirigents ibèrics en comparació amb els de França i d'Anglaterra per part del govern xinès eren conseqüència de la debilitat peninsular, motivada por la pròpia divisió. Mas postulava la unió d'Ibèria en el mateix moment que a Europa els corrents nacionalistes en favor de la unió d'Alemanya, Itàlia o Polònia tenien una gran audiència. Amb aquesta perspectiva escrigué A Ibéria . Malgrat això, i com a evidència de l'escassa popularitat que aquests plantejaments tenien a Portugal, Latino Coelho, que li feu el pròleg, ni tan sols el firmà.

El federalisme, però, era el corrent significatiu del catalanisme, influenciat per qui havia estat segon president de la Primera República Espanyola, Francesc Pi i Margall (Barcelona 1824-Madrid 1901). Margall fou un dels líders del Partit Republicà Federal i el redactor del seu programa el 1869, en el qual incloïa la constitució de la Federació Ibèrica. Caiguda la Primera República (1873-1874) escrigué, ja el 1877, la seva principal obra: Las Nacionalidades , en la qual assenyalà el desconeixement que de Portugal existia a Espanya: «després de 1640 ... l'enfrontament [entre ambdós països peninsulars] està amortit, però sols per l'oblit en què els uns i els altres vivim. Sabem aquí millor qui mana a Rússia que qui dirigeix els destins dels portuguesos. Coneixem, qui més qui menys, els homes d'estat de totes les nacions d'Europa, però no els de la nació veïna. Dels poetes que allí floriren hem llegit, com a molt, Camões, i encara no en la seva llengua. Dels moderns solament coneixem el seu nom. No estudiem, ni poc ni molt, l'idioma en què escriuen». [ 18 ]

Aquest panorama gradualment s'ha anat modificant, però tan lentament que aquestes paraules, escrites per l'enyorat Pi i Margall el 1877, encara tenen massa vigència, i això que Portugal és present en l'obra de tan destacades personalitats de la nostra cultura com Prat de la Riba, Cambó, Cases Carbó, Ignasi Ribera, Carreras i Candi, que escrigué assíduament a O Comercio do Porto , [ 19 ] Rovira i Virgili, Marcel·lí Domingo i, més recentment, Fèlix Cucurull entre d'altres.

1.- Portugal transformà l'anticastellanisme en antiiberisme quan es construí definitivament l'estat centralista a Espanya amb l'arribada dels Borbons al poder.

2.- L'iberisme a Portugal sols l'han emprat els que estaven al marge del poder. Fins i tot en els moments de crisi nacional, ha estat marginal i s'ha vist per la generalitat de la societat com un perill per a la independència del país.

3.- Des del nacionalisme espanyol s'ha plantejat l'iberisme com un instrument per superar el complex d'amputació produït el 1640.

4.- El catalanisme majoritàriament ha emprat l'iberisme com un instrument per reformular l'estat borbònic i aconseguir quotes més grans d'autogovern.