Qui pagarà els plats trencats?

L'Avenç nº 344, Marzo 2009

Hi ha moltes veus que sostenen que, després de la crisi, el capitalisme no podrà tornar a funcionar de la mateixa manera. La feina que s’han autoimposat ara els governs, és a dir, garantir d’entrada que el sistema financer segui greixant la màquina de l’economia productiva, constitueix sens dubte una prioritat absoluta. Però la immersió en la prioritat no ha de deixar de banda la reflexió sobre el futur mediat: podem seguir consumint tant? ¿Podem seguir vivint tan per damunt de les nostres possibilitats (als Estats Units, l’endeutament mitjà d’una família és del 110 % dels seus ingressos)? ¿Podem seguir fabricant cotxes sense haver resolt encara amb quina font d’energia els farem circular per la carretera, vist que el petroli és contaminant i a més s’esgotarà algun dia? És temps d’actuar, però també, i al mateix temps, de preguntar-nos com ha de ser el futur que, forçosament, no podrà ser igual que abans de la crisi financera. I a aquesta reflexió, la moral i l’ètica no han de ser-hi absents. Perquè, al capdavall, la crisi present és també una crisi moral.