Aigua i sostenibilitat, present i futur. Els recursos hídrics i els desafiaments de la seva gestió.

Durant el segle XX, el consum global d'aigua es va multiplicar per sis al mateix temps que la població mundial es va duplicar. Actualment, més del 20% de la població encara no té aigua potable i el 40% sanejament apropiat. La disminució dels recursos d'aigua -tant en quantitat com, per diverses afectacions, en qualitat- i el seu impacte en la població es plantegen com el problema actual més considerable. No obstant això, aquest no és l'únic aspecte important del debat.

Els recursos hídrics són crucials per al desenvolupament humà ja que constitueixen un factor limitant del creixement, com es reflecteix en els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de Nacions Unides. Els objectius, que abasten des de la reducció a la meitat de la pobresa extrema fins a la detenció de la propagació del VIH/sida i la consecució de l'ensenyament primari universal per a l'any 2015, constitueixen un pla convingut per totes les nacions del món i totes les institucions de desenvolupament més importants a escala mundial. La reducció de la fam i la pobresa, com també la reducció de la taxa de mortalitat dels nens menors de cinc anys, tenen relació amb la propagació de malalties, relacionades, alhora, directament o indirectament amb la major o menor disponibilitat d'aigua i sanejament. De forma especial, s'ha de destacar l'objectiu número 7: garantir la sostenibilitat del medi ambient, que té com una de les seves metes específiques, la reducció a la meitat per a l'any 2015 del percentatge de persones sense accés sostenible a l'aigua potable i el sanejament bàsic.

La consecució d'aquests objectius passa necessàriament pel coneixement dels recursos renovables i la seva disponibilitat, la seva variació estacional i els canvis motivats per les activitats humanes (per exemple, l'explotació no planificada), que implica coneixements i solucions profunds. A més d'aquest coneixement, cal elaborar projeccions basades necessàriament en les tendències previstes dels principals usuaris i en els aspectes derivats de la gestió, factors tècnics, socioeconòmics i ambientals, legislació i governabilitat.

Malgrat el gran nombre de treballs d'investigació duts a terme en universitats i centres d'investigació, a més de la tasca realitzada per un infinit nombre d'institucions nacionals i internacionals sobre la disponibilitat de l'aigua al món, es pot afirmar que no es coneix amb detall la quantitat d'aigua disponible en el cicle hidrològic. L'existència d'aigua en estat líquid, sòlid i gasós (vapor), la seva presència en forma d'oceans, rius, aigües subterrànies, gel i neu i el fet de trobar-se en circulació permanent sobre la Terra transferint-se d'un estat a un altre, constitueixen les dificultats principals per obtenir una quantificació correcta. Com la mitjana de temps de permanència en el medi varia d'entre pocs dies i milers d'anys, només els recursos d'aigua renovables en un determinat període de temps són interessants.

Generalment, en parlar de recursos hídrics se sobreentén l'aigua lliure existent a l'atmosfera, superfície terrestre i zones poc profundes de l'interior de la Terra que constitueixen les aigües subterrànies. Encara que el volum dels recursos d'aigua continental disponible en l'àmbit mundial no es coneix amb molta precisió, sí que podem estimar la quantitat necessària per persona/país/any. Sobre la base d'aquesta informació, es pot concloure que la regió més rica en recursos hídrics és Amèrica del Sud i la més pobra Àsia. La seva disponibilitat, tanmateix, continua disminuint de forma accelerada principalment per tres raons: el creixement de la població, el desenvolupament econòmic dels països i el canvi climàtic.

Independentment dels mètodes habituals utilitzats per avaluar la quantitat d'aigua disponible en una regió, qualsevol formulació ha de basar-se necessàriament en la definició i especificació de conca hidrogràfica o conca hidrogeològica [ 1 ] . Només a partir d'aquesta base inicial s'han de realitzar els balanços hídrics (anuals, mensuals) i, en el cas de les aigües subterrànies, l'avaluació dels aqüífers, com també produir mapes hidrogeològics. No obstant això, aquests procediments no s'apliquen en molts llocs del món, tant per a conques nacionals o internacionals, per una sèrie de raons que analitzarem posteriorment. Podem afirmar també que no es disposa d'un estudi consolidat sobre la qualitat de les aigües en les diferents conques, ja sigui per raons d'alts costos de monitoreig o per manca de coneixements i recursos per a la seva avaluació.

D'altra banda, es pot confirmar que la quantitat d'aigua en el planeta és constant i, d'aquesta, només una petita proporció és aigua dolça i, per tant, el recurs hídric econòmicament aprofitable és també molt reduït. Si tenim en compte que en la majoria dels països existeix una gran absència de dades relatives a la qualitat de l'aigua i que molts recursos hídrics estan contaminats, es conclou que la situació és encara més crítica, ja que l'oferta del recurs hídric no és constant i està disminuint.

Els objectius bàsics de la gestió de l'aigua són assegurar quantitat i qualitat del recurs, promoure la seva recuperació, manteniment i millora. L'esmentada gestió requereix una planificació adequada en disponibilitat i usos en funció de l'escala geogràfica. Així doncs, s'anomena gestió integrada quan l'enfocament és holístic i sostenible, entenent-se per holístic l'enfocament total del cicle hidrològic: totes les actuacions realitzades a la conca són interdependents i qualsevol acció originada en un punt pot generar impactes en altres àrees. A més, la gestió ha de permetre la sostenibilitat a llarg termini, fet que també implica un ús dels recursos disponibles sota objectius de tipus social, econòmic i ambiental. El concepte de gestió integrada es basa de manera indiscutible en la definició de conca hidrogràfica o conca hidrogeològica com a unitat geogràfica natural. Les conques hidrogràfiques proporcionen grans avantatges per a la planificació estratègica i la governabilitat de l'aigua atès que les aigües subterrànies, conques transfrontereres i conques fluvials moltes vegades no coincideixen amb les unitats o estructures administratives existents.

La Gestió Integrada dels Recursos Hídrics (GIRH) és un concepte lògic i intuïtiu. Es basa en la interdependència existent entre els diversos usos de l'aigua: per exemple, les aigües residuals urbanes contaminades poden contaminar rius i amenaçar els ecosistemes aquàtics, fet pel qual l'aigua ha de ser tractada abans de ser abocada. En l'àmbit mundial, es podrien descriure un gran nombre d'exemples que mostren que l'ús de recursos escassos en absència de planificació i gestió és inherentment ruïnós i insostenible.

Per dur a terme una gestió integral dels recursos hídrics -el que també es pot denominar com una gestió intel·ligent- s'han de tenir en compte les consideracions següents: la unitat de gestió ha de ser la conca hidrogràfica i la hidrogeològica; cal considerar l'aigua com un recurs finit i vulnerable, essencial per a la vida, el desenvolupament i el medi ambient; l'aigua és un bé econòmic, social, cultural i religiós, per tant té un valor econòmic, social, cultural i religiós; i, finalment, qualsevol decisió sobre la gestió de l'aigua s'ha de fer amb la participació de polítics, gestors, òrgans decisoris, planificadors, especialistes i tècnics i usuaris.

Cada país té els seus propis objectius prioritaris econòmics i de desenvolupament. Els diversos usos de l'aigua identificats a partir dels esmentats objectius comporten aspectes positius i negatius. En la GIRH s'han identificat un conjunt de dificultats diferents que requereixen l'atenció de tota la societat per tal que es puguin superar.