Tràfic de persones: esclaus al segle XXI. El retorn dels negrers i els traficants de blanques

L'atenció sobre el tràfic de persones ha anat adquirint major importància en els últims anys, en la mesura que creixien els debats al voltant de les polítiques migratòries. La detecció, en el pas (irregular) de fronteres, de víctimes del tràfic de persones, ha suposat el revifament del tema, que s'ha instal·lat, ara sí, en la llista de prioritats de les agendes polítiques i socials de molts països europeus. Si durant la dècada dels noranta el tràfic de persones era poc més que una activitat encabida en el paquet de la immigració irregular, l'any 2000 va marcar un punt d'inflexió. La Convenció de Palerm i el Protocol per prevenir, reprimir i sancionar el tràfic de persones van suposar una nova concepció del tràfic, distingint-lo del fenomen de la immigració irregular i establint mecanismes de resposta diferents, tant en la lluita contra les xarxes criminals organitzades com en l'atenció a les víctimes. En la mesura que es posava èmfasi en l'aspecte criminal d'aquesta activitat i s'assenyalava la seva dimensió transnacional, el tràfic de persones es concebia, a la fi, com un risc per a la seguretat econòmica, política i social dels individus, però també dels estats.

A banda de les aproximacions relacionades amb la seva dimensió criminal, el tràfic de persones també es pot contemplar des d'una perspectiva econòmica i de drets humans. La coexistència de múltiples perspectives en parlar de tràfic de persones és especialment interessant a l'hora de plantejar respostes polítiques per acabar amb aquesta activitat. En l'informe de la UNODC de 2006, les recomanacions per lluitar contra el tràfic de persones es basen en tres "p": prevenció, processament i protecció. La prevenció inclou millorar la cooperació en la protecció de fronteres i mesures de sensibilització per prevenir i combatre el tràfic de persones, però també exigeix als governs que treballin per millorar les condicions de vida de les persones més vulnerables al tràfic, a través de l'eliminació de la pobresa i de la falta d'igualtat d'oportunitats, entre d'altres. La falta d'accessos als serveis socials i als mecanismes de protecció de l'Estat converteixen moltes persones en objectius fàcils per a les xarxes de traficants. El fet de millorar les condicions de vida de les persones i garantir-ne els drets és també una manera de lluitar contra el tràfic de persones, i, com en el cas de la immigració irregular, lluitar contra l'existència de mercats de treball irregulars també és una mesura preventiva.

El processament, per la seva banda, suposa garantir que es respectin les normes i la legislació vigent, per exemple, en el pas de fronteres, i que es castigui la seva vulneració. L'existència de penes adequades al delicte, les mesures per evitar que les víctimes tornin a ser traficades i la possibilitat que aquestes siguin compensades són altres iniciatives que cal tenir en compte. El processament també significa garantir que les normes legals existents distingeixen perfectament el tràfic de persones de formes diverses d'immigració irregular. Finalment, la protecció va dirigida principalment a reintegrar socialment les víctimes del tràfic, prestant atenció tant a la seva recuperació física i psicològica com material. És aconsellable facilitar la diligència en el retorn voluntari, però, sobretot, protecció implica que les víctimes traficades no siguin retornades com a immigrants irregulars sinó que, en consideració a la seva condició de víctimes, se'ls garanteixi un tracte diferenciat. Com en el cas dels refugiats, les víctimes del tràfic requereixen un estudi particular i una atenció especialitzada.

És essencial superar la confusió terminològica que s'ha assenyalat entre tràfic de persones i contraban de migrants. La manca de claredat i debilitat de les respostes governamentals en els països d'origen, però també en els de trànsit i destí, és un element clarament perjudicial en la lluita contra el tràfic de persones. En la recerca de fórmules noves per respondre a un problema antic, Nacions Unides, la UE i alguns països a nivell particular han promogut respostes que, principalment, emfatitzen la importància de la cooperació regional i internacional per lluitar contra el tràfic de persones. Malgrat que encara s'ha de recórrer un llarg camí en la recerca de respostes multidimensionals i conjuntes al tràfic de persones, el cert és que s'ha avançat de manera determinant en la concepció d'aquest com un fenomen criminal global.

Les cares del tràfic de persones són múltiples i pocs els països que en són immunes. Les víctimes del tràfic són forçades a prostituir-se o a treballar en condicions d'explotació en mines, granges o fàbriques d'arreu del món. La servitud domèstica també és un dels altres destins de, majoritàriament, dones i noies traficades. I al continent africà, molts dels menors traficats són forçats a convertir-se en soldats. El tràfic significa disposar de mà d'obra gratuïta, explotada, sense drets i sotmesa als designis dels nous "negrers". L'esclavisme retorna, al segle XXI, sota la màscara dels traficants de persones.

FLYNN, Don. Human Trafficking and Forced Labour: What perspectives to Challenge Exploitation? PICUM Policy Brief, 2007.

GALLAGHER, Anne. "Recent Legal Developments in the Field of Human Trafficking: A Critical Review of the 2005 European Convention and Related Instruments". European Journal of Migration and Law 8: 163-189 (2006).

LACZKO, Frank i GOZDZIAK, Elzbieta (ed.). "Data and Research on Human Trafficking". International Migration 43 (1-2): 5-363 (2005).

OFFICE OF THE UNDER SECRETARY FOR GLOBAL AFFAIRS. Trafficking in Persons Report: 2006. U.S. Department of State, 2006.

SALT, John. "Trafficking and Human Smuggling: A European Perspective". International Migration 38 (3 Special issue 1): 31-56 (2000).

UNODC. Trafficking in Persons: Global Patterns. UNODC, 2006.