La memòria històrica en la construcció del nou Japó. Dilemes nacionals i conflictivitat regional

Un dels cavalls de batalla d'aquests col·lectius ha estat influir sobre el sistema educatiu, un objectiu que ha estat darrere de la polèmica oberta per la correcció dels llibres de text, que ha provocat una lluita interna al Japó entre aquests col·lectius nostàlgics i grups de professors progressistes, contraris a una visió irresponsable del passat. Aquest enfrontament va més enllà de les fronteres del país i, periòdicament, provoca espirals de tensió amb Corea del Sud i la Xina. Sovint atiades per les autoritats d'aquests països per fomentar el propi nacionalisme, i amb la col·laboració dels mitjans de comunicació sensacionalistes, aquestes espirals han estimulat un sentiment antijaponès que s'ha plasmat en exaltades manifestacions ciutadanes de protesta.

Un dels seus principals impulsors, el "Grup per a l'elaboració de nous llibres de text d'història" creat el 1996 per Nobukatsu Fujioka (McNeill, 2005), presentava d'aquesta manera els seus objectius: "Desafortunadament, molts països han comès crims de guerra (també els Estats Units). La meva preocupació és que als nens japonesos se'ls educa per odiar el seu país. Se'ls ensenya que el Japó va ser l'únic culpable de la guerra. No utilitzen tots els països la història per insuflar orgull en els alumnes? L'objectiu de l'educació en la història és preparar les persones per ser ciutadans. Els fets de la història són il·limitats. No els podem ensenyar tots, per tant, ens veiem obligats a escollir". Cal assenyalar que si bé és cert que no han tingut un gran èxit en termes d'implantació (tan sols un 0,039% dels instituts els van arribar a adoptar), sí que han donat una gran publicitat al moviment.

En enfrontaments recents als tribunals entre les autoritats de Tòquio i els gairebé 180 docents que s'oposaven a la imposició de cantar l'himne nacional (el kimigayo ) a les cerimònies de graduació dels alumnes, la justícia es va pronunciar a favor dels professors, emparant-se en la llei de l'educació i la Constitució japonesa. Ambdues normes són les que el nou primer ministre ha inclòs com a prioritàries en la seva agenda de reformes per tal de convertir el Japó en un País Bonic .

Molt sovint es compara el paper d'Alemanya i el Japó com a dos models de convivència amb un passat militarista i agressiu. En el primer cas, la implicació en les dinàmiques generades a l'entorn de la Unió Europea s'ha mostrat com una solució útil a les tensions entre països.

És ben cert que a l'Àsia Oriental trobem exemples encoratjadors d'implicació en el camp de l'economia i les societats civils, però sens dubte cal que els polítics també es comprometin en aquest procés. La recent visita al Japó del primer ministre xinès, Wen Jiabao, ha estat un exercici de pragmatisme en què ha desplegat un discurs que estén una mà a la reconciliació, necessària per inc reme ntar la interrelació econòmica. Contra tot pronòstic, el mateix potencial de conflicte que existeix pot fer imprescindible la necessitat de col·laborar per evitar un enfrontament convertint el problema en la solució mateixa.

També és possible pensar que a mesura que Àsia tingui un paper més important en el context internacional, i que els indicadors socials i polítics es desenvolupin, el Japó podrà acomodar-se millor al seu context regional, encara molt marcat per les asimetries socioeconòmiques, com també per l'antiga dificultat de definir l' asianitat del país i conciliar-la amb la modernitat occidental.

Pel que fa a l'àmbit intern, sembla possible afirmar que els plantejaments nacionalistes s'han apropiat de l'actual cúpula política japonesa, i que el context geopolític afavorirà la reforma de la Constitució que permetrà que el Japó disposi d'un Exèrcit convencional i esdevingui un país normal . Segons les enquestes, la població està a favor d'estimular el nacionalisme, però podria ser que no amb l'entusiasme amb què ho planteja Abe, que instaurat en el discurs de les elits, de moment ha decebut altres ànsies dels japonesos: la necessitat de reformes i d'atenció a les desigualtats socials creixents. La seva popularitat cau en picat, i cal veure quin serà el suport que rebrà a les properes eleccions per saber quina serà la línia a seguir.

Seria desitjable que les autoritats assimilessin la diferència entre responsabilitat i culpa, i que dediquessin els seus esforços a transmetre als més joves l'aprenentatge traumàtic que van haver de patir les generacions anteriors, fomentant aquells components de la identitat que facilitin la futura -i inevitable- convivència més enllà de les pròpies fronteres. Seria bo sumar a aquest exercici de responsabilitat, el màxim d'actors d'aquest sistema educatiu ampliat, entre els quals els mitjans de comunicació i els moviments de la societat civil estan cridats a tenir-hi un paper central.

HEIN, Laura i SELDEN, Mark (ed.). Censoring History and Memory in Japan, Germany and the United States. Asia and the Pacific. Armonk, Nova York: M.E. Sharp, 2000.

JENSEN, Marius B. The Making of Modern Japan . Cambridge, MA: Harvard University Press, 2000.

KERR, Alex. Dogs and Demons: Tales from the dark side of Japan . Nova York: Hill and Wang, 2001.

McNEILL, David. "History Redux: Japan's Textbook Battle reignites". Japan Policy Research Institute. Working Paper No. 107, 2005.

TAKAHASHI, Tetsuya. "The National politics of the Yasukuni Shrine". A: Shimazu, Naoko, ed., Nationalism in Japan . Sheffield Centre for Japanese Studies / Routledge Series, 2006

Angus Reid Global Monitor: www.angus-reid.com

Cementiri d'Arlington: www.arlingtoncemetery.org

Japan Focus: http://japanfocus.org

Memorial de Guerra d'Austràlia: www.awm.gov.au

Memorial de la Guerra de Corea del Sud (enllaç a la presentació de Mudori, la seva mascota): www.warmemo.co.kr/eng/intro/story/character.jsp

Santuari de Yasukuni i Museu militar de Yushukan: www.yasukuni.or.jp