A causa d'això, crec que a curt termini per solidaritat i a
mig i llarg termini per egoisme, els països desenvolupats haurien de
fer algunes concessions importants en una qüestió tan clau i
emblemàtica com és l'agricultura. Aquest gest permetria desembussar
previsiblement els altres temes principals i faria que aquesta Ronda es
convertís en un èxit total.
Aquest èxit impulsaria el comerç internacional, reduiria
significativament la pobresa a les nacions menys avançades i augmentaria
el creixement econòmic als països desenvolupats.
No obstant això, la classe política dels països desenvolupats
sap que les concessions en matèria agrícola (com l'obertura
progressiva del mercat a les importacions i la disminució dels subsidis)
comportarien un cost elevat (manifestacions, pèrdua d'eleccions,
etc.). Aquest fet no ens convida a l'optimisme. Això és degut
al fet que la majoria dels polítics adopten les seves decisions en
base als seus efectes a curt termini. És per això que l'estratègia
proposada no la considerarien convenient.
Malgrat tot, em resisteixo a perdre l'esperança i a observar com
es deixa passar una altra oportunitat per millorar la redistribució
de la renda al món. Deixin que somiï despert. Potser que d'aquí
a dos anys l'economia mundial es trobi en expansió, els Estats Units
hagin reduït substancialment els seus desequilibris econòmics
(disminuït el dèficit públic i de la balança per
compte corrent), la Unió Europea hagi integrat amb èxit els
països de l'Est i els negociadors de la Ronda siguin conscients que
és necessari un impuls elevat del comerç mundial per donar
suport a la recuperació econòmica a nivell global. En aquest
context, les possibilitats d'arribar a un bon acord augmentarien significativament.
Facin-me cas, el món s'ho mereix.