Viure la modernitat a Egipte. Els nous espais de socialització de la joventut egípcia

En el cas d'Egipte, durant la dècada dels noranta, es va viure un augment del poder adquisitiu de determinada classe social, el creixent desig consumista de la qual va derivar en una proliferació de centres comercials en diferents zones del Caire. El barri de Medinat Nasr n'és un clar exemple. Dissenyat a finals dels anys cinquanta durant el Govern d'Abdel Naser amb la finalitat d'ubicar en cooperatives i edificis finançats per l'Estat als cada vegada més nombrosos funcionaris i empleats públics, va anar transformant la seva fisonomia segons anava augmentant el poder adquisitiu de part dels seus habitants, fonamentalment a partir dels anys setanta i al llarg dels vuitanta, quan aquells treballadors que van emigrar als països del Golf i Aràbia Saudita en esclatar el boom petrolífer van tornar amb el capital estalviat. Aquesta classe mitjana emergent va veure com a la dècada dels noranta, i gràcies al monopoli financer d'unes poques famílies d'empresaris beneficiades de l'especulació de terrenys, es van construir cinc enormes centres comercials al barri: Teeba Mall, Geneena Mall, El Akad Mall, El Serag Mall i Wonderland.

La reputació de la zona com a lloc de consum per a aquesta nova classe mitjana s'ha vist encoratjada per una cultura juvenil molt dinàmica. Aquests centres comercials, amb la seva distribució característica, proporcionen punts de reunió en els quals es pot produir una interacció il·limitada entre grups que rarament es barregen en públic, per exemple, nois i noies adolescents. En aquestes noves superfícies s'entremesclen no solament joves de sexe oposat, sinó també gustos, conceptes de l'espai, com també formes de passar el temps lliure anomenats moderns o occidentals, amb altres tradicionals o locals. Es contemplen formes de vestir o d'entreteniment procedents d'altres cultures, bàsicament la nord-americana -restaurants de menjar ràpid, bowlings - amb altres tradicionals, com els cafès o narguils. Fins i tot en la decoració s'entremesclen estils ornamentals de tradició oriental amb dissenys occidentals. Els centres comercials, més que llocs destinats a anar de compres, han passat a ser espais de socialització i de barreja, fonamentalment entre els joves urbans, esdevenint així nous terrenys d'estudi de la joventut i la cultura juvenil egípcies.

ABAZA, Mona. "Shopping Malls, Consumer Culture and the Reshaping of Public Space in Egypt". Theory, Culture & Society Vol. 18 (5): 97-122 (2001).

CAPMAS (Central Agency for Public Mobilisation and Statistics) / CEDEJ (Centre d'études et de documentation économiques, juridiques et sociales). Century Census / Un siècle de recensements (1882-1996).  El Caire, 2003. (CD Rom).

CEDEJ. "L'Engouement du politique pour la jeunesse égyptienne: Esquisses d'une analyse". El Caire, 2002. www.cedej.org.eg/RECHERCHE/Programmes/ActualitesJeunesses.htm

IBRAHIM, Barbara i WASSEF, Hind. "Caught between two worlds: Youth in the Egyptian hinterland". A: Meijer, Roel edit. Alienation or Integration of Arab Youth. Between Family, State and Street. Surrey: Curzon, 2000.

MILLER, Daniel et al. Shopping, Place and Identity . London: Routledge, 1998.