Viure la modernitat a Egipte. Els nous espais de socialització de la joventut egípcia

La societat egípcia actual està vivint un fenomen paradoxal, d'alguna manera com a continuació de l'iniciat la darrera dècada dels anys setanta. D'una banda, s'observa el creixent procés d'islamització de la vida pública en el seu conjunt, fonamentalment per contrarestar les protestes dels moviments islamistes, mentre que paral·lelament es produeix una expansió del consumisme i una americanització de la societat i de la cultura. S'està produint una reorganització i un canvi de percepció dels espais públics on es contemplen noves formes de vestir i transformacions fins i tot arquitectòniques, en què també es produeix una fusió d'estils entre allò que és oriental o islàmic, i allò que és modern o occidental. Tot això es podria considerar un reflex del contrast, la coexistència i la fusió entre hàbits basats en la tradició, fonamentalment islàmica, i formes de comportament anomenades occidentals o modernes.

Una part de la joventut egípcia, fonamentalment urbana, amb estudis però amb poques possibilitats de mobilitat social, ha sabut trobar dins dels límits marcats per la creixent islamització de l'esfera pública i en aquella reorganització dels espais públics, nous llocs de socialització, fet que està originant noves formes de mestissatge en el comportament i la cultura d'aquests joves egipcis que són mirats amb desconfiança tant pel règim com per les autoritats religioses, i que participen de forma molt limitada en la vida política del país.

A Egipte, com a la majoria dels països àrabs, existeix una joventut alfabetitzada en massa però amb poques expectatives de mobilitat social. La importància que des de les instàncies polítiques sembla atorgar-se als joves es correspon amb una realitat demogràfica evident, i és que més de la meitat de la població egípcia té menys de 30 anys. Segons les dades de l'últim cens elaborat per la Central Agency for Public Mobilisation and Statistics (CAPMAS) el 1996, un 65% de la població egípcia és "jove" en la seva accepció més àmplia, és a dir, de 0 a 30 anys. L'Estat, com a font alternativa i moderna d'educació, ocupació i seguretat, enfront de la família tradicional cada vegada més erosionada, s'ha vist incapaç de desenvolupar les seves funcions i ha perdut bona part de la seva legitimitat. Les accions governamentals dirigides als joves, a més de consistir en programes teòricament destinats a eradicar el problema de l'atur, han anat acompanyades d'un debat públic sobre el lloc que ocupen els joves egipcis en la societat, o sobre la seva falta d'integració i participació política i social, responsabilitzant col·lectivament la seva societat dels "mals que afecten la joventut".

En l'àmbit estrictament polític, la qüestió del relleu generacional ha esdevingut un tema de primer ordre els darrers anys. El mateix president de la República, Hosni Mubarak, no ha deixat d'insistir en la necessitat d'atraure els joves egipcis cap a la política i de cercar fórmules per renovar el personal que conforma la classe política; per aquesta raó es va crear el Ministeri de Joventut i Esport en la reorganització ministerial d'octubre de 1999. No obstant això, aquest discurs per part del president s'interpreta com una estratègia més per anar situant el seu fill, Gamal Mubarak, en llocs de més responsabilitat dins del partit al Govern, i d'aquesta forma assegurar la seva successió a la presidència del país. És ambigua, per no dir difícil de creure, aquesta determinació per part del règim d'impulsar la participació i l'activisme polític dels joves, al mateix temps que es limita dràsticament, o es prohibeix, la creació de nous partits polítics com Al-Karama o Al-Wasat , i es manté la prohibició de celebrar manifestacions o reunions de caràcter polític.

Tot i que tots els partits polítics estan d'acord en la necessitat d'ocupar-se dels joves i d'atraure'ls cap a la política, són pocs els que tradueixen aquestes ambicions en actes i en programes. Quan l'oposició política és més formal que real, els partits polítics no compten amb l'oportunitat de posar en pràctica els seus programes i els seus objectius romanen en el pla de la retòrica. Els partits polítics tradicionals no han sabut atraure l'atenció dels joves, llevat d'algunes excepcions molt comptades i davant de fets molt concrets, fonamentalment en l'àmbit universitari. Un cas a part és el de l'organització islamista dels Germans Musulmans, l'atractiu de la qual va més enllà de la ideologia política, en estar connectada a un ampli moviment social i religiós des d'on es treballa en camps com la sanitat, l'educació o l'atenció als més desafavorits, i en què els joves tenen un paper fonamental.

El règim egipci és conscient de l'atracció i seducció que els moviments islamistes provoquen en aquest ampli segment de la població i del potencial de desestabilització que poden representar els joves marginats atrets per aquests grups. L'últim exemple ha estat el de les darreres eleccions legislatives, celebrades entre novembre i desembre de 2005, en què el règim va comprovar el poder de convocatòria de la tendència islamista, representada en l'organització dels Germans Musulmans; en sentir-se amenaçat va tornar a recórrer a pràctiques antidemocràtiques, com la manipulació o l'ús de la violència, per frenar l'avanç islamista a les urnes. Malgrat els impediments, els candidats islamistes van obtenir 88 dels 444 escons electes -enfront dels 17 obtinguts a l'anterior legislatura- i s'han convertit, amb diferència, en la principal força de l'oposició.