L'activitat agrícola com a modeladora del paisatge

Francisco de Zamora (1789) descriu en el seu diari de viatges una situació en què la llenya és escassa i els pobres es veuen obligats a robar-la. Assenyala com la vinya desplaça els boscos de pi. Al cap d'un segle es produeix un fet invers amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera; la vinya sofreix un gran declivi i en el seu lloc es desenvolupa una activitat nova per al paisatge: les plantacions d'arbres, especialment coníferes.

Al llarg del segle XX, les transformacions en els paisatges com a conseqüència de les activitats humanes assoleixen unes dimensions extraordinàries.

L'augment de la demanda energètica per al funcionament de la societat industrial introduirà l'ús d'energies fòssils. El canvi energètic provocarà uns canvis destacats en l'estructura i dinàmica d'alguns paisatges forestals i agrícoles de muntanya. El consum de dendrocombustibles procedents del arbres -llenya, carbó i carbonet- és substituït pel consum de derivats del petroli. El consum per càpita històric ha estat quantificat amb cinc tones de llenya per persona l'any, una apropiació que es frena a partir de l'ús del combustibles fòssils. Un primer efecte és la recuperació de la superfície forestal en detriment de superfícies agrícoles i pastures en àrees de muntanya.

Iniciat el segle XXI, el principal problema dels paisatges agrícoles és la seva ràpida transformació en zones reclassificades com a urbanitzables. Terrenys fèrtils formats per l'acció multisecular són ràpidament transformats en polígons industrials, equipaments, serveis i camps de golf, urbanitzats mitjançant un planejament urbanístic que té la servitud de ser la font principal per fornir recursos a les arques municipals, una ocupació que ha donat lloc a la denominada urbanització .

Un dels sectors agrícoles més actius en algunes àrees del litoral mediterrani del sud-est espanyol és el de l'agricultura intensiva sota plàstic, o cultius forçats. Aquesta pràctica representa de manera paradigmàtica una nova forma intensiva de producció, més d'inspiració industrial que pròpiament agrícola. Amb aquest sistema de producció el sòl representa un simple suport mecànic a la planta, atès el caràcter artificial i intensiu d'aquesta pràctica.

Les grans concentracions d'hivernacles configuren un paisatge on el predomini del plàstic forma un miratge artificial de gran impacte visual. Un impacte que s'acompanya d'efectes que modifiquen la meteorologia local per l'augment de la radiació reflectida, de manera que es produeix una disminució de la radiació infraroja i es generen modificacions del règim tèrmic i dels vents. Altres impactes rellevants són la destrucció de la coberta vegetal i dels sòls, la modificació dels cicles de l'aigua, l'alteració i modificació de la biodiversitat a causa de l'alteració dels hàbitats i la interferència de corredors biològics. Hi ha una forta contaminació difusa de fertilitzants i de pesticides, salinització del sòl, contaminació de les aigües superficials i dels aqüífers. Degradació generalitzada del paisatge per l'efecte del deteriorament dels plàstics i de l'acumulació de restes i d'envasos arreu, com també conjunts de biomassa abandonada, configuren un paisatge on abunda l'artifici més banal.

En l'àmbit social sorgeixen fortes tensions a conseqüència d'una absència de teixit social cohesionat, amb problemes molt seriosos de manca d'atenció i d'equipaments per a la població immigrada que representa de manera majoritària la mà d'obra principal. El treball als hivernacles s'afecta de patologies sanitàries específiques relacionades amb les condicions climàtiques i la manipulació de productes tòxics i perillosos, i ha fet aparèixer "la malaltia de l'hivernacle" amb un perfil propi de malaltia professional (Miró-Granada, 1994).

Els camps de plàstics de la postmodernitat són un símbol, una expressió del moment històric en què les tensions entre les societats i els paisatges són tan pregones com de gens fàcil reversibilitat.

BOADA, Martí. Boscos de Catalunya. Història i actualitat del món forestal . Figueres: Ed. Brau, 2003.

BOADA, Martí i SAURÍ, David. El canvi Global . Barcelona: Ed. Rubes, 2002.

MIRÓ-GRANADA, Fèlix. "Agricultura intensiva bajo plàstico". El Campo: boletín de información agraria 131: 133-146 (1994).

PÈLACHS, Albert. Deu mil anys de geohistòria al Pirineu Central català. Aplicació de tècniques paleogeogràfiques per a l'estudi del territori i del paisatge a la Coma de Burg i a la Vallferrera . Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Geografia, 2004.