Turisme, hospitalitat o parasitisme? De l'observació a la interacció

Hem intentat captar moments d'interacció i veure fins on es pot parlar d'una trobada entre persones o d'una interacció escenificada únicament per al gaudi d'aquest ésser "alienat, però a la recerca de la realització en la seva pròpia alienació" (MacCannel, 2003). Com es presenta aquesta alineació en l'època actual de processos globals? S'ha internacionalitzat el turisme, és a dir, els objectes turístics poden ser localitzats i comparats els uns amb els altres, sense desplaçar-se físicament, a través d'Internet, facilitant noves formes de consum i noves formes de promoure destins turístics en un marc de globalització. Hem de preguntar-nos de quina manera aquesta totalitat reordena els seus elements, ja que allò desconegut, en el passat sinònim de distant, esdevé d'alguna manera proper.

No podem oblidar que dos dels elements bàsics en la motivació turística són la ruptura amb el fet quotidià i la recerca de l'autenticitat (real o de ficció). Què és allò quotidià per a un ciutadà del segle XXI i quin tipus d'autenticitat li pot resultar atractiva?

La visió pessimista ofereix una propensió del turisme per veure només la diferència com a un element que alimenta el propi ego de superioritat que ho vol veure tot, conèixer-ho tot i apropiar-s'ho tot. La visió més optimista veu en el turisme una possibilitat de contribuir a "la destrucció simultània de l'atracció i a la reconstrucció d'una alteritat autèntica en quant a posseïdora d'una intel·ligència que no és la nostra" (MacCannel, 1976).

El pas de "l'estar" al "fer" ha generat canvis en el panorama turístic, que al mateix temps són resultats d'altres canvis socials, culturals i tecnològics. La pregunta a qui has trobat? , podria ser la nova pregunta per al turista d'aquest segle? Hi ha indicis que apunten en aquest sentit, signes discrets d'una altra forma de turisme, un turisme que compta amb la comunicació entre persones, ja que el ciutadà del segle XXI està connectat amb tot el món, encara que pràcticament no veu ni es comunica directament amb ningú. Existeixen els desplaçaments turístics a partir de la fórmula bed and breakfast i el turime rural , en què l'autèntic es troba en una hospitalitat oferta per uns i compartida per altres. Permeten, a més, un contacte directe entre població local i turistes per programar les "escapades", ja que turistes i població local poden entrar en contacte directe a través d'Internet sense la mediació del tour-operador. Són iniciatives discretes si les comparem amb el turisme internacional global però van augmentant i, potser, són indicadors que un altre turisme és possible, un turisme que reconeix la responsabilitat de la població local en l'assoliment d'un atractiu turístic a través d'una nova hospitalitat.

L'hospitalitat és un factor fonamental en l'èxit d'un destí turístic i influeix tant en el creixement com en l'abandonament de destins turístics. Fins ara s'ha parlat del turisme com a una comercialització de la tradició en les relacions turista-amfitrió, en què els estrangers ocupen un rol temporal i un estatus de client d'una societat visitada. De manera que l'hospitalitat s'industrialitza i es ven temporalment al turista (Santana, 1997). Uns altres parlen d'una hospitalitat renovada i de quina manera el turisme, més enllà dels seus propis mecanismes de regeneració, haurà d'associar-se al redescobriment de l'hospitalitat, no en la seva forma banalitzada dominant actual, sinó en la reproposició en termes actuals de l'estatus de llibertat i respecte renovats als portadors de la diversitat (Perelli, 2004).

El turisme conté les condicions prèvies necessàries per a l'hospitalitat: un temps i un espai compartit i un objectiu comú. Repensar el turisme en aquests termes és repensar la comunicació (diàleg i trobada) i l'objectiu comú. El diàleg és la condició essencial de l'hospitalitat, un diàleg que parla d'un "nosaltres" i no el fracàs de diàleg com a testimoni de la impossibilitat d'acollida sincera de "l'altre". Calen estratègies clares per fer de l'activitat turística una trobada, més que un passeig o un negoci. La trobada com a forma de coneixement que convida la població local a considerar el turista com a hoste i no necessàriament com a model.

El parasitisme és la perversió de l'hospitalitat per un convidat abusiu. Però qualsevol convidat pot convertir-se en paràsit si no existeix una estructura d'acollida en termes d'hospitalitat. Parasitisme i hospitalitat serien dues cares de la mateixa moneda que es definirien en una relació d'oposició. A més, el paràsit mai no està sol, sinó que s'integra en "una àmplia cadena parasitària que arriba a destruir l'estructura que l'acull i fa de la relació social una cadena d'abusos i enganys (Roman i Tomiche, 2004). On situem l'activitat turística, en l'hospitalitat o en el parasitisme? Existeix una teoria del turisme que reculli els arguments d'ambdós?

Amb aquesta pregunta tornem a l'ambivalència de què hem parlat a l'inici d'aquest article, perquè mentre no existeixi un diàleg i una interacció efectiva entre turistes i població local a través de polítiques responsables per a ambdós, hi haurà una línia de separació entre els interessos d'uns i altres. El "desig de compartir" hauria de ser traduït en l'hospitalitat per tal que "l'explotació d'aquesta curiositat" no continuï creant paràsits.

Augé, M. El tiempo en ruinas. Barcelona: Gedisa, 2003.

Bauman, Z. Cuestiones de identidad cultural. Stuart Hall i Paul du Gay . Buenos Aires-Madrid: Amorrortu ed., 2003.

Getino, O. Turismo. Entre el ocio y el negocio . Tucuman: Ediciones Ciccus-La Crujia, 2002.

MacCannel, D. El turista . Una nueva teoría de la clase ociosa . Barcelona: Melusina, 2003.

Montandon, A.(dir) Le livre de l'hospitalité . París: Bayard, 2004.

Ortiz, R. Otro territorio. Ensayos sobre el mundo contemporáneo . Santa Fe de Bogotá: Convenio Andrés Bello, 1998.

Perelli, A . Asentamientos humanos y paisajes agrarios . Barcelona: Cidob Edicions Icaria editorial, 2004.

Rojek, C y Urry, J. Touring cultures Transformations of travel and theory . Londres: Routledge, 1997.

Roman M i Tomiche A. Le livre de l'hospitalité . A : Montandon, A. (dir). París: Bayard, 2004.

Santana, A. Antropología del turismo . Barcelona: Ariel, 1997.

Schérer, R. Hospitalités . París: Ed. Economica, 2004.

Urry, J. The tourist gaze . SAGE publications. Nova Delhi: Londres, 2002.