La persecució per raó d'orientació sexual. Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals (LGBT)

És difícil identificar quantes persones demanen asil per aquest motiu; en molts casos les peticions es realitzen per diversos motius a la vegada (raons polítiques o religioses). A més a més, no en pocs casos el sol·licitant desconeix la possibilitat de sol·licitar asil per la persecució que pateix per la seva orientació sexual o té por i desconfiança de les conseqüències negatives que pot provocar en les autoritats si declara la seva orientació sexual. La manca d'informació en aquest aspecte és evident i dramàtica. Mentre que els sol·licitants d'asil per altres motius són majoritàriament dones, en el cas de l'orientació sexual són principalment homes. En els casos en què es concedeix protecció no sempre s'atorga l'asil sinó que es dóna una protecció subsidiària per raons humanitàries, que atorga menys drets.

Els sol·licitants d'asil LGBT es poden trobar amb dificultats afegides en el procés d'estudi de la seva sol·licitud: la possible manca d'empatia dels funcionaris encarregats d'entrevistar-los, els quals poden tenir una actitud homòfoba, prejudiciosa, estereotipada i amb manca de coneixement de la realitat LGBT. Això pot fer augmentar la dificultat de la persona per parlar de la seva orientació sexual i tenir com a conseqüència una manca de credibilitat de la seva sol·licitud, la qual es pot veure agreujada per la poca informació relativa a la situació del col·lectiu LGBT en molts països.

Actualment, la majoria de països que pertanyen a la UE [ 3 ] tenen en compte el col·lectiu LGBT com a "grup social determinat", fet que ha fet possible que els governs ofereixin protecció en forma d'asil o protecció subsidiària per raons humanitàries.

Només els Països Baixos, Bèlgica i Irlanda recullen expressament en la seva legislació l'orientació sexual com a causa per concedir asil. En el cas de Suècia es recull el dret, no a l'estatut de refugiat, però sí a un permís de residència per raons humanitàries. Tot i això, el Govern suec ha aprovat una guia per garantir les necessitats especials de les persones que fugen per persecució a causa de l'orientació sexual durant el procés d'asil.

Actualment la UE es troba en un procés d'harmonització de les legislacions d'asil dels seus països membres. El Consell ha definit una directiva en què s'estableixen "normes mínimes sobre els requisits i l'estatut a què poden optar ciutadans de països tercers i persones apàtrides per ser refugiats o beneficiaris d'altres tipus de protecció internacional". Aquesta directiva ha estat consensuada pels estats però està pendent del tràmit d'aprovació per part del Parlament europeu. En aquesta, dins de l'apartat "raons de persecució", s'especifica la possibilitat que els estats "podrien" incloure l'orientació sexual com a causa per la qual una persona pot obtenir l'estatus de refugiat. Aquesta directiva haurà de ser transposada pels estats membres a les seves normatives nacionals i aquests tindran l'última paraula en la decisió d'incloure aquesta causa o no.

Si bé aquesta directiva representa un progrés en aquest camp, encara existeixen les anomenades "llistes blanques" de països que es consideren segurs, fet pel qual es rebutgen les sol·licituds de nacionals d'aquests països. Aquestes llistes, que segons Amnistia Internacional no haurien d'existir, no han tingut en compte fins ara la persecució per orientació sexual. I així, inclouen països com Jamaica on es continuen produint violacions de drets humans en el col·lectiu LGBT.

Al nostre país la normativa sobre asil no recull de manera explícita l'orientació sexual com a causa per la qual es pot obtenir asil. No obstant això, com també en altres països, en alguns casos se'ls ha concedit asil.

No existeixen dades oficials però s'estima que, els darrers quatre anys, s'han produït entre 20 i 30 casos, dels quals han obtingut asil persones originàries d'Armènia, Algèria, Rússia, Equador i Colòmbia. Actualment es troben en estudi (a l'Oficina d'Asil i Refugi o en recurs judicial), sol·licituds de persones procedents d'Etiòpia, El Salvador, Kenya, Colòmbia, Equador i Costa Rica.

La concessió d'asil a persones LGBT no s'haurà de realitzar solament en aquells casos en què la persona hagi sofert persecució en el passat. S'hauran d'analitzar els temors fonamentats que existeixin sobre una possible persecució futura en cas de ser retornat al seu país d'origen. D'altra banda, no s'ha de valorar si la persona és "homosexual practicant" o no, o si la persona no patiria persecució si es comportés de manera "discreta", com es va exigir a una parella gai de Bangladesh que va sol·licitar asil a Austràlia [ 4 ] .

Si analitzem les sol·licituds d'asil presentades a Espanya els darrers anys es detecta que la concessió d'asil sembla estar supeditada al fet que l'individu hagi patit persecució de manera individual en el passat i com a conseqüència del seu activisme en el moviment LGBT. És una lectura massa restrictiva ja que, en certs casos, si la persona ha d'esperar que es concreti la persecució pot ser víctima de violacions de drets humans abans de sortir del seu país i demanar asil.

Amnistia Internacional. "Los derechos humanos y la orientación sexual e identidad de género". 2004

Amnistia Internacional. "Crímenes de odio, conspiración de silencio. Tortura y malos tratos basados en la identidad sexual". 2001

Amnistia Internacional. "El derecho a la propia identidad. La acción a favor de los derechos humanos de gays y lesbianas". 1999.

Amnistia Internacional. "Rompamos el silencio. Violaciones de derechos humanos basadas en la orientación sexual". 1994.

ACNUR. "Directrices sobre la protección internacional: ‘Pertinencia a un determinado grupo social' en el context de l'Article 1A (2) de la Convenció de 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats i/o el seu protocol de 1967". 2002

Consell Europeu per als Refugiats i Exiliats. "ELENA research paper on sexual orientation as a ground for recognition of refugee status". 1997

Info rmation Centre about Asylum and Refugees in the UK. "lesbian, gay, bisexual and transgender (LGBT) refugees and asylum seekers". 2003

ACNUR

Amnesty International LGBT network

Amnistia Internacional