Biodiversitat: Què está en joc? Una necessitat básica per a la salut i l' alimentació

Altres exemples de components de medicaments derivats de plantes molt estesos són la quinina per al tractament de la malària (procedent de l'arbre Chinchona dels Andes), la reserpina per controlar la hipertensió (procedent de les arrels de la Rauvolfia serpentina de la medicina asiàtica), i la cocaïna (de la indesitjable planta de coca de Llatinoamèrica), base de la moderna anestèsia. Fins i tot l'aspirina comuna s'ha sintetitzat del component d'una planta. Tots aquests materials s'han agafat gratuïtament i són els grans gegants farmacèutics, que proveeixen el mercat global per valor de més de 100.000 milions de dòlars, els que més se'n beneficien.

La solució per curar la Sida bé podria raure a la selva amazònica en forma de planta encara no descoberta... si arribem a temps per trobar-la abans que no desaparegui.

Si la contribució de la biodiversitat al nostre sistema sanitari modern és impressionant, la importància d'aquesta diversitat en la nostra alimentació és senzillament aclaparadora. Pràcticament totes les plantes que mengem a Europa són originàries dels països en desenvolupament i és allà on encara es troba i s'extrau la diversitat genètica per mantenir el creixement de les nostres collites. La patata prové dels Andes sud-americans, el blat ens va arribar per mitjà dels agricultors de Turquia i l'Afganistan, i la mongeta es va desenvolupar a Amèrica Central. La planta del tomàquet té els seus orígens a Mèxic, el cafè procedeix d'Etiòpia i la soja, el cogombre i les taronges vénen tots de la Xina. Gairebé tots els aliments que trobem als supermercats britànics procedeixen de les famílies agrícoles del Sud i a casa nostra d'una manera creixent.

El fet que el gruix de la diversitat biològica mundial es trobi al Sud és un fenomen "natural" només en part. Des que va començar l'agricultura fa 15.000 anys, els agricultors han estat cultivant i transmetent a les generacions futures una varietat impressionant de plantes diferents amb usos i qualitats específics. La majoria d'aquesta diversitat es va desenvolupar a les regions en desenvolupament, acollint els anomenats Centres d'Origen o de diversitat de les varietats més silvestres de les plantes cultivades. Aquesta increïble riquesa de varietats ofereix als seleccionadors de llavors d'arreu del món unes eines inestimables per adaptar contínuament les collites a les noves pressions i necessitats. Molts dels conreus que desenvolupem actualment al Nord senzillament no es podrien produir comercialment sense les "infusions genètiques" periòdiques d'aquestes regions. Els camperols dels països en desenvolupament proporcionen la base genètica per a una indústria fitogenètica que genera 17.000 milions de dòlars l'any.

L'agricultura comercial compta cada vegada més amb una base genètica relativament reduïda, que utilitza només unes quantes varietats modernes genèticament similars. Periòdicament, s'utilitza material genètic procedent del Sud, especialment dels centres de diversitat, en programes per a l'obtenció de noves plantes més resistents a les malalties i als plaguicides, tolerants a la sequera o amb altres característiques. La majoria d'aquest material genètic prové de varietats tradicionals i de plantes silvestres i cultivades i mantingudes per comunitats locals. Per exemple, un gen d'una sola planta de civada d'Etiòpia protegeix del virus de l'engroguiment enanitzant els conreus de Califòrnia, valorats en 160 milions de dòlars. Un antic blat silvestre de Turquia estalvia als agricultors nord-americans 50 milions de dòlars l'any, gràcies al seu gen de resistència a les malalties. Un parent perenne del blat de moro trobat a Mèxic, resistent a set de les principals malalties i adaptat a sòls molt marginals, podria estalviar als cultivadors de blat de moro d'arreu del món fins a 4.400 milions de dòlars l'any. La indústria del tomàquet moderna seria ben diferent si no poguéssim disposar d'antigues plantes procedents d'Amèrica del Sud. Els gens dels tomàquets silvestres proporcionen a les plantes resistència a diverses malalties, una tija que fa possible la collita mecanitzada, un alt contingut en sucre, carotè, pells gruixudes i alta concentració de sòlids que estalvien a la indústria conservera milions de dòlars l'any. El tomàquet ni tan sols es podria conrear al Nord sense la informació periòdica procedent de les varietats llatinoamericanes.

Poques vegades s'admet la contribució dels països en desenvolupament a l'agricultura i a la indústria del Nord i encara no s'ha establert cap sistema per compensar-los. I no oblidem que actualment el subministrament d'aliments global, el nostre menjar de cada dia, depèn precisament d'aquesta diversitat biològica als camps, sabanes i boscos dels països en desenvolupament i de la gent que en té cura.