Biodiversitat: Què está en joc? Una necessitat básica per a la salut i l' alimentació

La tragèdia de l'extinció i l'erosió és especialment important a les zones del planeta que anomenem en desenvolupament. També va ser en aquestes zones del món on les poblacions autòctones humanes van començar per primera vegada a domesticar plantes i animals salvatges, tot creant un espectacular mosaic genètic de varietats de conreus i races d'animals locals que s'adaptaven millor a les seves necessitats. Gran part d'aquesta inestimable diversitat es perd per sempre tan bon punt els esquemes de modernització agrícola actuals introdueixen noves varietats de conreus homogènies als camps del Sud que desplacen nombroses varietats locals. On els agricultors indis conreen actualment un grapat de varietats "modernes" d'arròs produïdes als laboratoris, acostumaven a cultivar no fa gaire desenes de milers de varietats locals diferents. Al Sud-est asiàtic, races locals de peixos estan desapareixent a causa de la contaminació i l'explotació excessiva, o estan destinades a ser substituïdes per noves varietats homogènies de tilàpia híbrida. Els colossals programes de repoblació forestal també fomenten l'erosió genètica d'innombrables espècies d'arbres tradicionals, sovint amb múltiples finalitats, amb la introducció de vastes zones d'eucaliptus.

Per què preocupar-nos? Si existeixen tants milions de formes de vida, què més dóna si en desapareixen algunes?

Per als pobres és una qüestió de supervivència. Poques vegades es reconeix que els sistemes d'agricultura local, especialment en els països en desenvolupament, representen la base d'una forma sostenible d'agricultura, que optimitza l'ús a llarg termini dels recursos naturals disponibles a les zones, minimitza la necessitat d'aportacions químiques externes i, al mateix temps, proporciona una producció d'aliments, medicaments i refugi raonablement estable. La majoria de pràctiques agrícoles locals es basen i depenen d'un enorme grau de diversitat, ja sigui cultural, biològica o econòmica. Un aspecte particular que ens costa entendre a molts de nosaltres que comptem amb dietes locals de cereals, pa de blat i patates, és la varietat extraordinària de plantes que s'utilitzen en l'alimentació a moltes parts del món. Els habitants dels poblats situats als peus del Mont Elgon, a l'oest de Kenya, utilitzen com a mínim 100 espècies diferents de vegetals i fruites a la seva dieta. Algunes es conreen activament i d'altres es troben a la natura de forma silvestre. Els indis huaxteques de Mèxic cultiven, en una barreja d'horts casolans, terrenys agrícoles i zones forestals, unes 300 espècies diferents de plantes. En un hort típic de l'oest de Java no és difícil trobar 100 espècies diferents de plantes, o més, totes emprades per a usos concrets: alimentació, medicina, materials de construcció, fusta combustible, etc.

Els agricultors indígenes dels països en desenvolupament traslladen els seus amplis coneixements de diferents plantes i animals i els seus usos a sistemes agrícoles que s'adapten molt bé a les seves circumstàncies. Per exemple, a Sierra Leone, en un poble anomenat Mogbuama, els agricultors produeixen un dels seus aliments de primera necessitat, l'arròs, en una sèrie de parcel·les diferents. Algunes se situen al capdamunt dels turons i consisteixen en sòls gravencs de drenatge lliure. D'altres, als vessants més baixos, tenen sòls més arenosos mentre que d'altres consisteixen en sòls d'aiguamolls temporalment inundats a la part més baixa de la vall. Els agricultors de Mogbuama han desenvolupat tota una gamma de diferents varietats d'arròs per a les seves terres i les utilitzen de manera que la combinació s'adapti millor a les seves necessitats. Totes les famílies volen disposar d'arròs de collita primerenca per tenir menjar abans que comenci la recol·lecció principal. Es planta en el punt de trobada entre els aiguamolls i la vall i es cull abans que el riu inundi les ribes. Les varietats d'arròs que triguen més a collir-se, però, acostumen a ser més rendibles, i es planten als vessants superiors mentre que les varietats més resistents a les inundacions plantades als aiguamolls triguen més a madurar però requereixen unes atencions mínimes. Un investigador que va dur a terme un treball de camp al poble va comptar 49 varietats diferents d'arròs, cadascuna de les quals s'emprava amb unes finalitats específiques. Sense aquesta increïble diversitat biològica, els agricultors de Mogbuama simplement no podrien seguir produint els aliments que necessiten [ 3 ] .

Però també per a nosaltres, al Nord, és essencial aquesta diversitat. Malgrat tota la tecnologia moderna, seguim depenent totalment d'aquesta diversitat biològica per als nostres sistemes alimentaris i sanitaris bàsics. Sense les habituals expedicions als boscos, camps, mercats i horts de les comunitats locals del Tercer Món per aplegar el que queda d'aquesta diversitat, els agricultors dels països industrialitzats no podrien produir els aliments que produeixen, i el nostres metges no disposarien de tots els medicaments de què disposen ara. En els apartats següents destaquem la importància d'aquesta dependència amb dos exemples, els medicaments i els aliments, però també podríem parlar del proveïment de matèries primeres o dels conjunt de serveis ecosistèmics essencials, començant per l'aire que respirem o els bacteris que descomponen els nostres residus.

Abans, gairebé tots els medicaments que la gent utilitzava procedien d'una àmplia varietat de plantes i animals. Avui, la medicina tradicional encara representa la base de l'assistència sanitària primària per a prop del 80% dels habitants dels països en desenvolupament. A la medicina tradicional xinesa s'empren més de 5.100 espècies de plantes, mentre que el habitants del nord-oest de l'Amazònia utilitzen 2.000 espècies per guarir-se [ 4 ] . La majoria d'aquestes plantes medicinals són cultivades amb molta cura per les poblacions locals, i és únic el seu profund coneixement de les plantes.

Però les modernes indústries farmacèutiques del Nord també depenen en gran mesura de la diversitat de plantes medicinals, especialment les dels països en desenvolupament. Cada vegada que comprem un medicament, hi ha un 50% de possibilitats que haguem d'agrair la seva eficiència a la diversitat biològica i a les comunitats locals del Sud. El valor dels productes farmacèutics derivats de les plantes supera els 43.000 milions de dòlars l'any i les previsions són que el mercat occidental d'aquest tipus de medicaments superi aviat els 47.000 milions de dòlars [ 5 ] . Només als Estats Units, la meitat del volum assolit durant els anys vuitanta pel mercat de medicaments derivats de plantes, que ascendia a 8.100 milions de dòlars, procedia dels tròpics [ 6 ] . Tan sols un de cada cinc nens que patien leucèmia o la malaltia Hodgkin o d'altres tipus de càncer durant els anys seixanta tenia probabilitats de sobreviure a llarg termini. Avui, gràcies a dos medicaments desenvolupats a partir de la vinca ( Vinca rosea ), una planta que creix a la selva tropical de Madagascar, les probabilitats han augmentat a quatre de cada cinc [ 7 ] . Aquests dos medicaments proporcionen a les empreses farmacèutiques del Nord uns ingressos de més de 100 milions de dòlars l'any.