Biodiversitat: Què está en joc? Una necessitat básica per a la salut i l' alimentació

Si prenem com a referència l'espai que ocupa en els mitjans de comunicació, el medi ambient sembla haver-se convertit en un dels temes més candents dels nostres dies. Durant els anys noranta, paraules com l' efecte hivernacle , l' escalfament global , el canvi climàtic i el deteriorament de la capa d'ozó van entrar a formar part del vocabulari corrent per a moltes persones preocupades per la supervivència del nostre planeta. A principi dels noranta, una nova paraula es va afegir a aquesta llista: la biodiversitat . La biodiversitat és, com indica la mateixa paraula, la diversitat de vida, però no només física. Fa referència als milions de formes de vida diferents identificades a la Terra, a la seva variació genètica i a les complexes interrelacions que s'estableixen entre elles i el propi entorn físic. Així doncs, la biodiversitat és la xarxa, el sistema de manteniment de la vida del nostre planeta i una condició indispensable per a la supervivència humana. Ara bé, la biodiversitat no és només un actiu ambiental que determina si l'aire que respirem i l'aigua que bevem ens enverina o no. Com es va posar de manifest a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992, també és un actiu econòmic i cultural únic pel qual lluiten les companyies, les comunitats, els governs i les institucions que el volen controlar i regular.

Sota el pretext del "progrés", estem destruint el patrimoni mundial de biodiversitat a un ritme alarmant. Las selves tropicals s'estan arrasant, els cursos d'aigua s'estan contaminant, els deserts estan guanyant terreny i cada dia estem perdent els gens necessaris per fer que les nostres collites s'adaptin a les noves pressions. La majoria d'aquestes situacions tenen un impacte directe sobre els més pobres, especialment als països del Sud, que depenen d'aquesta enorme riquesa biològica per a la seva supervivència diària. Però també afecta els països del Nord. La majoria de les nostres collites d'aliments, medicines, productes tèxtils, espècies, colorants i fulls de paper d'ús diari procedeixen d'alguna planta o arbust dels països en desenvolupament. A Europa no es podrien cultivar tomàquets si no fos pels gens dels seus parents silvestres de l'Amèrica Llatina. I el futur de la selva tropical amazònica tindrà un efecte determinant en el clima que heretin les futures generacions.

La biotecnologia proporciona beneficis enormes a les empreses que tenen pressa per desenvolupar medicaments revolucionaris, superplantes i formes "ecològiques" de control de la contaminació. Amb tot, la majoria de la investigació és controlada pel sector privat al Nord, poc avesat a treballar per solucionar els problemes dels pobres. A més, les mateixes companyies canvien les lleis de manera que puguin patentar formes de vida desenvolupades a laboratoris sense tenir en compte que les matèries primeres per dur a terme les investigacions provenen del Sud. Aquesta complicada situació ha donat lloc a intenses lluites Nord-Sud en diversos fòrums de les Nacions Unides, inclosa la FAO i la Convenció sobre Diversitat Biològica. Tanmateix, a la majoria d'aquestes lluites es perden de vista les comunitats locals que mantenen, conserven i depenen de la diversitat biològica, tan important per a tots nosaltres.

Ningú no sap en realitat quantes formes de vida o espècies diferents comparteixen amb nosaltres, els humans, el ja sobrepoblat planeta. L'única cosa en la qual coincideixen els científics és que de fet sabem molt poc. Les estimacions sobre el nombre total d'espècies que ens envolten oscil·len entre uns escassos 10 milions i uns elevats 30 milions, si bé la majoria el situen al voltant dels 15 milions d'espècies. Segons un estudi, en un simple metre quadrat de terra podrien arribar a viure fins a 1.000 tipus d'éssers vius diferents, que junts formen una població total descrita de quasi 2 milions d'espècies. La majoria d'aquestes són invisibles per a l'ull humà. Els científics només han descrit aproximadament 1.280.000 espècies d'animals i unes 270.000 espècies de plantes. Això vol dir que, malgrat els esforços científics, probablement només hem pogut donar nom a menys del 10% de la totalitat de plantes i animals que conviuen a la terra amb nosaltres. Als països en desenvolupament és on es concentra la gran majoria de diversitat biològica. Mentre que a les regions de l'hemisferi Nord les subsegüents edats de gel van reduir la proliferació de formes de vida, els tròpics i els subtròpics van experimentar una activitat evolutiva ininterrompuda que va donar lloc a una gran riquesa d'espècies i varietats.

Hi ha més biodiversitat en una petita illa de Panamà, per exemple, que a totes les Illes Britàniques. Panamà, de fet, no arriba ni a una tercera part del Regne Unit pel que fa a les dimensions, però té cinc vegades més espècies de vertebrats. Encara que no suposa ni una desena part de França, Costa Rica té gairebé tres vegades més classes de vertebrats. Una sola hectàrea prop de Kuala Lumpur a Malàisia conté la meitat del nombre d'espècies de plantes que podem trobar a tot Dinamarca. Un petit volcà de les Filipines té més espècies d'arbres que el Canadà i en una parcel·la de 15 hectàrees a Borneo hi ha més espècies d'arbres que a tot Amèrica del Nord [ 1 ] .

Tota aquesta increïble diversitat biològica està desapareixent a un ritme alarmant. Com que no sabem exactament quanta diversitat existeix, és molt difícil quantificar què estem perdent exactament. En l'actualitat s'extingeixen moltes més espècies que en el passat. Es calcula que a principi del segle passat, la Terra perdia una espècie cada any. Ara probablement en perdem una per dia. Els científics preveuen que, si continuen les actuals pràctiques de "desenvolupament", podríem arribar a perdre més d'un centenar d'espècies per dia cap a la fi del segle. El canvi climàtic dels propers 50 anys podria suposar l'extinció d'una quarta part dels animals i plantes terrestres, segons el primer estudi complet sobre l'efecte de les altes temperatures a la natura. La magnitud del desastre que afecta el planeta va impressionar els investigadors, que calculen que més d'1 milió d'espècies hauran desaparegut cap al 2050 [ 2 ] .

Les forces que provoquen l'erosió d'aquesta diversitat són diverses. Una d'aquestes són les esplanadores que es desplacen a les selves tropicals a la recerca de fusta. D'altres són els grans projectes per construir preses a rius i vastes extensions d'aigua amb una riquesa genètica considerable. Els agricultors de les àrees superpoblades que es traslladen a ecosistemes fràgils, la contaminació de les zones pantanoses i l'excessiva explotació de plantes i animals en són d'altres. L'escalfament global, la destrucció de la capa d'ozó, l'enginyeria genètica... sembla que la llista d'amenaces a la biodiversitat i la vida a la terra és interminable.