Joan Antoni Samaranch, del museu olímpic de Barcelona a la Sala Barceló de Ginebra / Juan Antonio Samaranch, del museo olímpico de Barcelona a la Sala Barceló de Ginebra

bonart. Anem a pams. El 21 de març del 2007 es va inaugurar oficialment el Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona, a Montjuïc, al costat de l'Estadi Olímpic i del Palau Sant Jordi. Es va aconseguir quinze anys després dels Jocs del 92, amb un projecte dels arquitectes Toni Camps i Xavier Basiana, amb un pressupost de vuit milions d'euros i amb un recull exhaustiu de tota la seva col·lecció d'objectes relacionats amb l'olimpisme. L'objectiu del museu és impulsar els valors esportius com la solidaritat, el treball o la constància. Què me'n diu?

Joan Antoni Samaranch. N'estic orgullós i, a més, té bona acollida. És la continuació d'un petit museu que hi havia, un record dels Jocs Olímpics de Barcelona, que no li agradava a ningú, perquè estava darrere de l'estadi i sense cap mena de sentit museístic ni de dignificació. La qüestió és que avui dia li hem fet un tomb radical.

ba. Què l'impulsa a engrescar-se en un assumpte com aquest?

J.A.S. Aconseguir reforçar la visualització de l'esport en general, a banda del futbol, que no necessita ajudes, i fer-ho amb un museu i des de Barcelona, Catalunya.

ba. A banda de la història dels Jocs i del muntatge amb conceptes expositius del segle XXI, també hi fan exposicions temporals.

J.A.S. I això no acaba aquí, perquè ara ja tenim projectat, no només projectat sinó també pressupostat, un centre d'estudis olímpics. Això podria estar acabat en un any i mig o dos. En aquest centre d'estudis jo hi deixaré tota la meva documentació de la història de l'esport.

ba. Així ens apropem una mica més al que va crear a Lausana.

J.A.S. Sí, però no es pot comparar, el d'aquí és més petit.

ba. El de Suïssa també el va impulsar vostè i disposa d'importants col·leccions. Com s'ho va fer? Vincular art i esport no és fàcil.

J.A.S. Sí, el museu actual va ser una idea meva i allò va ser difícil, perquè per fer el museu vam haver de trobar entre setanta i vuitanta milions de dòlars de l'època. Vam fer un mur d'honor, amb unes pedres enormes, cada pedra porta un nom i representa un milió de dòlars de donació dels anys vuitanta. Per cert, hi ha bastants noms catalans i de la resta d'Espanya. També bastants artistes de Catalunya representats. No ens podem queixar.

ba. No estem parlant de quantitats petites, i menys ara. Tornarem a parlar del tema després amb la cúpula de l'artista Miquel Barceló.

J.A.S. Sens dubte, però la cultura és sempre un valor afegit. Avui dia el museu de Lausana és la casa internacional de l'esport olímpic. El nostre museu de Barcelona té una dimensió més de proximitat, de l'esport català i espanyol, tot i que també té visió internacional.

ba. Parlem del seu dinamisme cultural que l'ha portat fins a veure in situ , no tothom ho pot dir, la cúpula de Miquel Barceló. De fet, va estar present en l'acte d'inauguració de la macropintura mural.

J.A.S. Hi vaig assistir perquè em van fer de la comissió que ha gestionat aquesta obra de Barceló per a les Nacions Unides. La idea jo crec que va ser del rei d'Espanya, en una visita que va fer a Nacions Unides ara fa quatre o cinc anys. Quan estava visitant aquesta sala no hi havia pràcticament res i el director de Nacions Unides a Ginebra li va dir que buscaven un patrocinador. Ell va respondre que potser ho faria Espanya, que ja ho havia fet una vegada l'any 1936 amb un altre artista català i espanyol, Josep Maria Sert, i va quedar molt bé. Llavors, es va comprometre a fer-ho i, aleshores, el ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va fer una comissió i va encarregar a un ambaixador que estava a prop de les Organitzacions Internacionals a Ginebra, que es diu Joan Antoni March i que és mallorquí, que organitzés l'acció.

ba. Com es va desenvolupar el projecte?

J.A.S. Va fer una comissió, bastant nombrosa, perquè totes les empreses que hi contribuïen es feien membres. Per cert, hi ha moltes empreses catalanes; la primera, "la Caixa", també hi ha Gas Natural, i d'altres com Repsol o Telefónica, que han contribuït decisivament.

ba. Amb la pluja de crítiques que està rebent pel que ha costat, perquè no agrada, com valora una operació d'aquesta magnitud? És una bona manera de posar els nostres artistes a la primera divisió?

J.A.S. En Barceló ha fet dues grans obres: la que acabava d'inaugurar a Ginebra i una capella a Palma de Mallorca, que és una obra sobretot de ceràmica. La de Mallorca és una intervenció que frapa. No estem gaire acostumats que dins una catedral, que per mi és la més bonica d'Espanya, hi hagi aquella capella, encara que es va tenir l'encert de no posar-ho en un lloc principal. Amb tot, jo diria que al 70% de la gent li agrada i al 30% no. En canvi, la sala dels Drets Humans i l'Aliança de Civilitzacions del Palau de les Nacions o la Sala Barceló, com se l'ha rebatejat, és diferent.

ba. En quin sentit?

J.A.S. Doncs que són, si no erro, 1.400 metres quadrats d'una cúpula que l'han fet nova, han hagut de fer un suport de ferro, i que recorda una mica, no gaire per això, les coves d'Artà. Els colors no són agressius, els colors són càlids, és una cosa de molt bon gust. Agrada en general, no frapa, no és com la que hi ha a la catedral de Mallorca que és impressionant, aquí no, aquí no quedes impressionat, quedes seduït.

ba . I a part de la qüestió estètica -que ha comportat tanta controvèrsia com el pressupost-, com a operació per situar un artista en l'escala internacional no deixa de ser ben pensat. Suposo que el que també succeix és que en moments de crisi les inversions en cultura sempre es qüestionen.

J.A.S. Es qüestiona que si mig milió ha vingut d'una partida o d'una altra. Jo dic que l'operació del Barceló a Suïssa és una operació de prestigi per als mallorquins, per als catalans i per als espanyols de primera magnitud i que això passarà a la història. Ara, jo no sé com ho faran allà perquè la gent ho pugui visitar, ja que per entrar hi ha molta vigilància.

ba. Haurem d'utilitzar les noves tecnologies, les recreacions en 3D i de totes aquestes derivacions.

J.A.S. Potser sí però a més preparen una exposició itinerant de com es va fer. Aquesta exposició em sembla que anirà a tot el món, als principals museus del món i, per cert, vindrà al CaixaFòrum Barcelona i al de Madrid. Valdrà la pena.

ba. Parlem d'altres temes culturals. Després dels Jocs Olímpics, no exempts de controvèrsia pel tema de la censura, com ambaixador a la Xina, quina impressió ha rebut de la seva cultura i art?