Bonart, 9 anys d'informació del món de les arts / Bonart, nueve años de información del mundo de las artes

El dia 19 de novembre del 1999 -el mateix dia que 180 anys abans s'havia inaugurat el Museu del Prado- es va presentar a Girona el número 1 de la revista bonart, iniciativa de la gestora cultural Anna Maria Camps i el crític d'art Ricard Planas. Nou anys després, la revista es ven i es distribuiex arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i Aragó, i arriba també a les biblioteques de tot l'Estat.

Coincidint amb el novè aniversari, bonart presentarà la nova pàgina web realitzada per Josep Olivé, Miquel Viladomat i Xavier Casadesús, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. També està anunciada per aquest mes la presentació de l'edició digital de la revista, elaborada por Zinio i que permetrà a partir d'ara dues opcions de subscripció: edició en paper i edició digital. Per donar un nou impuls al grup bonart , els consellers delegats Anna Maria Camps Saurí i Ricard Planas Camps han nomentat president del consell assessor el periodista Narcís Planas Gifreu, que en aquests moments està treballant en la confecció definitiva d'un òrgan que estarà integrat per persones estretament vinculades al món de la cultura, l'economia i la comunicació.

EL PRIMER NÚMERO. Fa nou anys que la revista bonart és al carrer. El 19 de novembre del 1999 va presentar-se el primer número. Constava de 68 pàgines. El seu preu era de 250 pessetes. Es va editar en blanc i negre i en color. Ricard Planas hi entrevistava el mític Richard Hamilton. L'anglès, amb un estret contacte amb Cadaqués, li deia que Dalí "s'agenollava a terra quan parlava amb Marcel Duchamp". Modest Cuixart -que va col·laborar amb bonart fins a la seva mort- escrivia sobre l'herència de Dau al Set. El Centre d'Art Contemporani de Girona era el tema del número u. Luis Antonio de Villena -un altre dels col·laboradors habituals de la revista- feia referència a un Dalí vist i no vist. La secció de "Temps fugit" es referia a l'Enric Marquès. Joaquim Nadal, aleshores alcalde de Girona, comentava: "L'art contemporani necessita camp per córrer, nous camins, instruments i infraestructures." Gratacós Zoco era l'artista convidat de la secció "Segle 21". La cultura i la comunicació era el tema abordat per l'escriptor Vicenç Villatoro. Carles Páramo, president de la Diputació de Girona, es referia al servei que feia la revista a l'art i la cultura. Rosa Serra ens deixava entrar al seu estudi. Joan Pluma, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, afirmava que un centre d'art "s'hauria d'orientar cap a les noves tecnologies". Per Josep Maria Salvatella, alcalde de Llancà, "penjar quadres i no fer res més, no és l'opció encertada". Arcadi Calzada no veia factible un centre d'art contemporani a Girona. Enric Pallàs, regidor de Cultura de Salt, tenia com a objectiu "fer de Salt una ciutat de cultura i no de trànsit". Comentaris d'exposicions i l'agenda completaven el número 1 de bonart , dissenyat per Marta Vila. Aquelles 68 pàgines en blanc i negre i color han deixat pas a les 164 en color que bonart presenta aquest mes. Han estat 108 mesos molt intensos; 108 números en els quals la revista ha reflectit les anades i tornades, primer, del món de l'art a Girona, per passar després a Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i, des del setembre del 2007, Aragó, incorporant la traducció castellana del contingut ja que la revista arriba a les biblioteques d'arreu de l'Estat mitjançant un conveni subscrit amb el Ministeri de Cultura.

L'ESTUDI D'EMÍLIA XARGAY, PREMI APPEC I NOU DISSENY. L'Associació de Premsa Periòdica en Català (APPEC), després de dos anys de la sortida al carrer de bonart, li va atorgar el premi a la millor revista en català. Aquell mateix any vam encetar una línia d'edició de llibres amb l'exemplar de Rosa Guri Pintant la vida, que va ser presentat al Cercle Sant Lluc de Barcelona per Carles Duarte.

Al novembre de l'any 2000 la seu de bonart es va traslladar a un edifici emblemàtic de Girona: la casa estudi de l'artista gironina Emília Xargay. Allà hi vam ser fins que alguns anys més tard a algú se li va ocórrer de trinxar els mosaics que hi havia a la façana, realitzats per la recordada artista gironina. Aquest fet ens va fer decidir a deixar un lloc on, precisament, no es defensava la creació artística.

Al maig del 2003, el Palau de Fires de Girona va congregar més de cinc-centes persones que van seguir fil per randa la presentació del nou disseny de la revista. En el decurs de l'acte es va anunciar la celebració de la fira Inart, coorganitzada per Fira de Girona i la nostra revista.

INART, CUIXART I LA MARATÓ. A més de la tasca que s'anava fent des de la revista, bonart va decidir implicar-se en l'organització d'una fira d'art. Catalunya estava òrfena d'un esdeveniment d'aquesta mena des de la desaparició d'Artexo. El pavelló de Girona va ser la seu els dies 3, 4, 5 i 6 de juny del 2005 de la primera edició d'Inart. La revista, al gener del 2004 va col·laborar amb Catalunya Ràdio en l'homenatge a Antoni Tàpies amb motiu del seu vuitantè aniversari. També vam ser a La Marató de TV3 pintant un mural gegant amb la col·laboració del Club Bàsquet Girona. Cent artistes van pintar l'obra, que va servir per recaptar fons per a La Marató. Cuixart va fer 80 anys l'octubre del 2005 i bonart li va organitzar un homenatge al Museu d'Art de Girona amb la presència de representants del món de la cultura catalana.

EL SISÈ ANIVERSARI . Per commemorar els sis anys, el Parc de les Arts de Cassà de la Selva va acollir una festa i es van concedir els primers premis bonart, que van ser per a Carles Fontserè, Pepe Martínez Lozano i Josep Tarrés. Era el 19 de novembre del 2005. Dos anys després, bonart va col·laborar amb la subhasta solidària de l'Associació de Dones Empresàries de Girona. Abans, el 2005, i amb motiu de La Marató de TV3, vam coordinar la realització d'un mural que es va estendre des de l'Argenteria fins a dalt de la Rambla de Girona. Un gran nombre de gironins van participar en aquesta acció cultural i solidaria.

ARAGÓ, NÚMERO 100 I EXPOSICIÓ BONART MIRACLE. Després d'arribar arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, Andorra i les Illes Balears, bonart va fer un altre pas endavant i al setembre del 2007 es presentava a Saragossa amb motiu de la fira d'art aragonesa. La revista, a partir d'aquell mes, també es traduïa al castellà ja que a principis d'any havia signat un conveni amb el Ministeri de Cultura per distribuir-la a les biblioteques d'arreu de l'Estat. Vam ser a la Fira del Llibre de Frankfurt amb una edició especial en alemany. La presència en fires (Arco, Art Madrid, De Arte, Eivissa, Porto, Saló Antiquaris, Fiart València, Loop...) també ha estat una constant de la nostra revista. Al febrer del 2008 vam publicar el número 100. El recull de cent mesos va quedar reflectit amb una exposició al Centre Cultural Caixa Girona-Fontana d'Or, que anirà acompanyada d'un documentat catàleg i que farà itinerari per diferents indrets de Catalunya. En aquests anys, bonart ha estat membre de l'APPEC i posteriorment d'ARCE. També del Grup 10.

GESTIÓ CULTURAL. A banda de l'edició de la revista, Bonart Cultural ha portat a terme una àmplia tasca en el món de la gestió cultural: organització de la fira Inart, edició de llibres d'artistes, catàlegs d'exposicions, el llibre Índex d'Art ... També el director, Ricard Planas, s'ha encarregat de comissariar exposicions com, per exemple, d'Arranz Bravo, Modest Cuixart, Grau-Garriga, Llamazares o Enric Ansesa.

EL FUTUR I EL NOU DISSENY. La col·laboració decidida dels nostres subscriptors, lectors i anunciants i el suport que hem trobat en les institucions i, per descomptat, en l'equip humà que ha treballat per fer de bonart una revista de referència en el món cultural català ens fa sentir optimistes amb vista al futur.