El darrer artista profétic: A.W. Blake

Cada dia hi ha menys artistes, tant antics com, sobretot, moderns que m'interessin. Tot i això, segueixo encara admirant els vells Grunewald, Brueghel, Tintoretto, i els moderns Goya, Turner, Van Gogh, Beekman, Otto Dix i Grosz.

Només em faltava llegir una biografia de William Blake, poeta, pintor i gravador anglès, del qual fa anys vam poder llegir unes pàgines traduïdes al català de l'historiador anglès W. P. Thomson, autor d'un dels estudis més innovadors sobre el complex i genial artista poeta revolucionari anglès. No sabem per què, després de 10 anys de publicada -l'any 1994- a Anglaterra, aquest assaig sobre Blake no ha merescut ser traduït per les nostres editorials, ni en català ni en castellà, on hi hi figuren títols tan cèlebres com els dos volums de La formació de la classe obrera anglesa, i també la monumental biografia de William Morris, artista, poeta i creador polifacètic, i un dels principals socialistes utòpics de la política i el socialisme europeu.

"RETRATS" DE VELLES I NOVES REVOLUCIONS. Però si avui per fi podem escriure sobre William Blake és perquè a Barcelona els editors de la revista El Viejo Topo, entre les seves diverses col·leccions de llibres, en especial dedicats a la història i a l'assaig polític, han creat una petita col·lecció de biografies titulada Retrats.

Fins ara hi ha publicades, entre d'altres, les biografies de Rembrandt, Shakespeare, Einstein i cal destacar el W. Blake, flagelo de tiranos, de Judy Cox. Llibrets molt ben editats, amb una sèrie d'il·lustracions en color de les principals obres artístiques dels seus autors. És evident que els d'El Viejo Topo no obliden la dimensió politicorevolucionària d'aquests creadors i les seves implicacions socials, estètiques i històriques en la transformació cultural de la seva època.

En el cas de Rembrandt i d'aquest darrer, la dedicada a W. Blake, són materials històrics dedicats als actuals artistes desolats, desorientats i impotents, davant les derrotes i fracassos de les velles revolucions socialistes, davant el nou totalitarisme, mercantilisme i inhumanitat de la societat capitalista postmoderna i planetària.

La vida i l'obra d'artistes com Rembrandt, Blake o Van Gogh ens expressen les darreres rebelions i la impossibilitat de ser artista autèntic i lliure innovador dins el terrible mercat del capitalisme tardoral en crisi. W. Blake, artista i poeta total, en especial en els seus gravats, com a artesà independent, sense gaires diners per finançar-se, sols en discontínues ajudes dels seus amics. No podia competir la nova societat burgesa amb les noves empreses d'impressió, calcografia, editorial de llibres, marxants, galeristes i col·leccionistes, que editen, promocionen i venen autors domesticats, dels quals es queden el 50% o més de la venda de les seves obres.

WILLIAM BLAKE VISIONARI. W. Blake, com a artista radical i visionari i de tendències espiritualistes i revolucionàries, alhora admirador i seguidor dels homes i idees de la Revolució Francesa i dels antic puritans anglesos de Cronwell i Milton.

No obstant el seu transcendentalisme espiritualista, no era un místic allunyat del mundanal brogit, sinó que fou un dels primers i més genials poetes i gravadors, i en la seva poesia denuncià abans fins i tot que Marx la nova alienació i explotació per part de la societat industrial, dels treballadors encadenats a les màquines i pagats d'una forma miserable, criticant el naixent imperialisme militarista britànic, a la Monarquia, la vella noblesa i la nova burgesia capitalista més brutal i depredadora.

W. Blake denuncia tot això d'amagat, amb un llenguatge d'una simbologia miticobíblica poètica, amb unes grandioses imatges, composicions i figures inspirades en Miquel Àngel, com ell genial dibuixant, ple d'imaginació i de formidables visions criticofantàstiques de la nova Divina comèdia de la Modernitat. Blake, com a artista místic i visionari, i alhora jacobí revolucionari, denunciava que cada dia era més evident que la riquesa d'unes minories es basava en l'explotació de la majoria.

Per això satiritzava tot l'stablishment, la monarquia, les esglésies oficials, els comerciants, l'exèrcit, tot contribuïa a mantenir el sistema d'opressió. Avui, després de tants fracassos (les alienacions tecnomercantilistes i totalitàries són quasi absolutes) estem temptats com Blake de retirar-nos cap al món interior, si no albirem cap transformació social humanitzadora possible a la terra. Un cop més, el fracàs de la Revolució fa tornar al Misticisme.

Acabo amb el que va escriure Jacob Bronowsky: "a tots els seus poemes ressonen les petjades de ferro de l'Era Moderna, la Guerra, l'opressió, les màquines, la pobresa i la pèrdua de personalitat. Aquest és el poder profètic de Blake".

El último artista profético: A.W. Blake.

Lluis Bosch Marti

Cada día hay menos artistas, tanto antiguos como sobre todo modernos, que me interesen. A pesar de eso, sigo aún admirando los viejos Grunewald, Brueghel, Tintoretto, y los modernos Goya, Turner, Van Gogh, Beekman, Otto Dix y Gortz.

Sólo me faltaba leer una biografía de William Blake, poeta, pintor y grabador inglés, del que hace años pudimos leer unas páginas traducidas al catalán del historiador inglés W. P. Thomson, autor de uno de los estudios más innovadores sobre el complejo y genial artista poeta revolucionario inglés. No sabemos por qué, después de 10 años de publicada -el año 1994- en Inglaterra, este ensayo sobre Blake no ha merecido ser traducido por nuestras editoriales, ni en catalán ni en castellano, donde se encuentran títulos tan célebres como los dos volúmenes de La formación de la clase obrera inglesa, y la monumental biografía de William Morris, artista, poeta y creador polifacético, y uno de los principales socialistas utópicos de la política y el socialismo europeo.

"RETRATOS" DE VIEJAS Y NU EVA S REVOLUCIONES. Pero si hoy por fin podemos escribir sobre William Blake es porque en Barcelona los editores de la revista El Viejo Topo, entre sus varias colecciones de libros, en especial dedicados a la historia y al ensayo político, han creado una pequeña colección de biografías titulada Retratos.Hasta ahora hay publicadas, entre otras, las biografías de Rembrandt, Shakespeare, Einstein y destacan W. Blake, flagelo de tiranos, de Judy Cox. Libretos muy bien editados, con una serie de ilustraciones en color de las principales obras artísticas de sus autores. Es evidente que los del El Viejo Topo no olvidan la dimensión politico-revolucionaria de estos creadores y sus implicaciones sociales, estéticas e históricas en la transformación cultural de su época.

En el caso de Rembrandt y de este último, la dedicada a W. Blake, son materiales históricos dedicados a los actuales artistas desolados, desorientados e impotentes, ante las derrotas y fracasos de las viejas revoluciones socialistas, ante el nuevo totalitarismo, mercantilismo e inhumanidad de la sociedad capitalista post-moderna y planetaria.