El nou disseny de bonart / El nuevo diseño de bonart

La pitjor innovació és no innovar. No sabem si ho hem aconseguit amb el nou disseny de la revista bonart, però hores, esforç i creativitat no hi han faltat. Sota aquesta premissa de cercar nous camins que ens situïn millor en un futur, l'equip format per Marta Vila, cap de disseny de la revista; Ricard Planas Camps, director, i Anna Maria Camps, coeditora de bonart cultural hem construït un nou artefacte creatiu i informatiu que adopta els objectius de millor comprensió i llegibilitat, més informació complementària, un deix estètic més sobri i elegant, que té el seu contrapunt en tipografies de marcat caràcter en els titulars, que canviaran cada mes, un justificat amb bandera i una estructura de tres columnes i quart, que aporten agilitat i blancs per crear espais. A banda d'això, la revista s'ha aglutinat en quatre grans seccions: Opinió, Portfoli, Report i Exposicions. A més, bonart ha experimentat un creixement en amplada i altura amb l'objectiu d'assolir un major valor de presència i, a més, per jugar amb un format quadrat en el qual imatges verticals i horitzontals funcionen millor.

Tot i això, el primer que es va canviar, aprofitant els 10 anys de la revista el mes de novembre de l'any passat, va ser la tipografia corporativa. La marca bonart cultural té nova imatge, després de dos logotips anteriors en què es diferenciava bon i art, el nou aglutina la paraula linealment i de manera seguida: bonart  i, després d'estudiar diverses possibilitats, ens vam adonar que una tipografia única, especial i que tenia una gràcia particular era la lletra del president del consell assessor, Narcís Planas, una lletra minúscula, visualment amb imperfeccions que la feien humana, càlida, amable i alhora sòbria. Ens va semblar que era la millor opció.

Un cop solucionat aquest algoritme vam anar cap al pas posterior: on s'havia d'aplicar aquesta imatge d'empresa editorial i de gestió cultural? Doncs el resultat va ser incloure el logotip com a imatge en totes les accions que produïm, que gestionem o en què col·laborem, a la capçalera de la pàgina web i en tota la nostra papereria, malgrat no fer-ho a la portada de la revista. Si bé és cert que el correcte seria incorporar aquest logotip com a emblema de la revista en paper, hem volgut trencar una mica la tendència. Es tracta de canviar cada mes la lletra de bonart no només de la portada sinó dels titulars grans de tota la revista. La mateixa tipografia de la portada es repetirà als titulars. Amb tot això donem joc mensualment a un tipògraf al qual d'alguna manera visualitzem i homenatgem. Sí, potser el nou logotip quedarà en un segon pla, però sovint el que recordem no és una imatge sinó una paraula que en el dia a dia veiem escrita en mil tipografies diferents o que sentim sense veure res.

Solucionada la tipografia de la portada i dels titulars -aquest primer mes hem emprat la Gaudí, elaborada pel prestigiós editor i il·lustrador Ricard Giralt Miracle-, calia definir la nova tipografia base. La seleccionada ha estat una tipografia de peu, la Century Schoolbook, que, com indica el seu nom, està dissenyada expressament per a llibres de text i que s'ha emprat infinitat de cops arreu del món. La va dissenyar Morris Fuller Benton l'any 1921 i és d'estil renaixentista. Sota el paraigües d'aquest abecedari visual s'ha construït tota la revista, titulars menuts, intertítols, sumaris, peus de fotografia -ara tots estan fets amb la mateixa caixa quadrada-, etc. i només en l'apartat de l'agenda canvia per una tipografia de pal, més menuda, de la família Rotis, la Semi Sans, creada el 1989 per Otl Aicher i que també té com a característica la seva bona llegibilitat. Resolt el tema de les tipografies, del justificat a l'esquerra amb bandera a la dreta, de les tres columnes i quart, calia solucionar l'estructura interna, el sumari. Aquests estan situats a davant de tot de la revista, comencen amb una primera pàgina i endarrereixen l'editorial, que es transforma en la secció Subllum i s'integra dins d'Opinió, en la qual es presenta una notícia destacada del mes, a més d'una explicació del creador de la portada, del de la segona portada, que està situada després de la contraportada, i per donar joc a creadors alternatius, i sobre el tipògraf convidat. Posteriorment, s'obre un sumari de dues pàgines en què es visualitzen les quatres grans seccions de la revista, en el qual s'ha reforçat la importància dels reportatges i exposicions, i també de les persones que els han escrit:

Opinió ha ampliat el nombre de col·laboradors -cadascun amb una secció titulada-, alguns dels quals es renoven mensualment i, a més, s'han integrat l'editorial i el llirentrecards d'Arnau Puig i una part de la secció de mercat de l'art de Joan Gil.

Portfoli, un terme característic del món artístic, que hem normalitzat al català, integra el tema del mes, els reportatges i les entrevistes, que poden ser-hi o no ser-hi i en diversos formats. Una secció que s'ha dotat de més pàgines i de major amplitud. També s'incorpora una subsecció que, titulada Basat en Fets Reals, complementarà i aportarà un toc d'ironia al tema principal i que té la particularitat d'estar feta en còmic -un nou llenguatge introduït a la revista- per la crítica d'art Mery Cuesta. Al darrere d'aquest bloc s'han inclòs les traduccions en castellà, a les quals s'ha afegit color, fotografies i s'ha ampliat el cos per millorar-ne la lectura.

La tercera de les grans seccions de la revista és Report, anteriorment anomenada Mos d'Art. El terme català vol dir: "Informació, comunicació, nova que hom porta d'alguna cosa." Un mot emparentat per tradició lingüística amb el terme report anglès. Té l'estructura de la informació d'un diari, amb breus, notícies més llargues i destacats. A més, incorpora al final dues subseccions, el Mercat de l'Art, en el qual s'integra una reflexió sobre els remats del mes i les peces més destacades i també una agenda de subhastes. També inclou la secció de Biblioteca, que conté l'anàlisi d'un llibre, comentaris breus d'altres llibres i una secció de novetats.

La quarta gran secció és Exposicions, dins la qual s'ha aglutinat l'agenda d'exposicions i les crítiques i els comentaris d'art. D'aquesta manera, al costat de cada pàgina d'agenda quasi sempre hi ha crítiques d'exposicions.