Mapa del sitio RSS Feed Síguenos en Facebook ARCE en Twitter
Bonart

El nou disseny de bonart / El nuevo diseño de bonart

por Anna Maria Camps i Ricard Planas Camps

Bonart nº 123, Enero 2010

El nou disseny de bonart, tot i seguir un fil conductor anterior, ha canviat no només la seva estètica sinó la seva estructura interna, els seus continguts, i s'ha equiparat a grans trets amb estàndards centreeuropeus. Una segona portada, incloure el còmic i l'homenatge als tipògrafs són algunes de les novetats del nou magazín.

La pitjor innovació és no innovar. No sabem si ho hem aconseguit amb el nou disseny de la revista bonart, però hores, esforç i creativitat no hi han faltat. Sota aquesta premissa de cercar nous camins que ens situïn millor en un futur, l'equip format per Marta Vila, cap de disseny de la revista; Ricard Planas Camps, director, i Anna Maria Camps, coeditora de bonart cultural hem construït un nou artefacte creatiu i informatiu que adopta els objectius de millor comprensió i llegibilitat, més informació complementària, un deix estètic més sobri i elegant, que té el seu contrapunt en tipografies de marcat caràcter en els titulars, que canviaran cada mes, un justificat amb bandera i una estructura de tres columnes i quart, que aporten agilitat i blancs per crear espais. A banda d'això, la revista s'ha aglutinat en quatre grans seccions: Opinió, Portfoli, Report i Exposicions. A més, bonart ha experimentat un creixement en amplada i altura amb l'objectiu d'assolir un major valor de presència i, a més, per jugar amb un format quadrat en el qual imatges verticals i horitzontals funcionen millor.

Tot i això, el primer que es va canviar, aprofitant els 10 anys de la revista el mes de novembre de l'any passat, va ser la tipografia corporativa. La marca bonart cultural té nova imatge, després de dos logotips anteriors en què es diferenciava bon i art, el nou aglutina la paraula linealment i de manera seguida: bonart  i, després d'estudiar diverses possibilitats, ens vam adonar que una tipografia única, especial i que tenia una gràcia particular era la lletra del president del consell assessor, Narcís Planas, una lletra minúscula, visualment amb imperfeccions que la feien humana, càlida, amable i alhora sòbria. Ens va semblar que era la millor opció.

Un cop solucionat aquest algoritme vam anar cap al pas posterior: on s'havia d'aplicar aquesta imatge d'empresa editorial i de gestió cultural? Doncs el resultat va ser incloure el logotip com a imatge en totes les accions que produïm, que gestionem o en què col·laborem, a la capçalera de la pàgina web i en tota la nostra papereria, malgrat no fer-ho a la portada de la revista. Si bé és cert que el correcte seria incorporar aquest logotip com a emblema de la revista en paper, hem volgut trencar una mica la tendència. Es tracta de canviar cada mes la lletra de bonart no només de la portada sinó dels titulars grans de tota la revista. La mateixa tipografia de la portada es repetirà als titulars. Amb tot això donem joc mensualment a un tipògraf al qual d'alguna manera visualitzem i homenatgem. Sí, potser el nou logotip quedarà en un segon pla, però sovint el que recordem no és una imatge sinó una paraula que en el dia a dia veiem escrita en mil tipografies diferents o que sentim sense veure res.

Solucionada la tipografia de la portada i dels titulars -aquest primer mes hem emprat la Gaudí, elaborada pel prestigiós editor i il·lustrador Ricard Giralt Miracle-, calia definir la nova tipografia base. La seleccionada ha estat una tipografia de peu, la Century Schoolbook, que, com indica el seu nom, està dissenyada expressament per a llibres de text i que s'ha emprat infinitat de cops arreu del món. La va dissenyar Morris Fuller Benton l'any 1921 i és d'estil renaixentista. Sota el paraigües d'aquest abecedari visual s'ha construït tota la revista, titulars menuts, intertítols, sumaris, peus de fotografia -ara tots estan fets amb la mateixa caixa quadrada-, etc. i només en l'apartat de l'agenda canvia per una tipografia de pal, més menuda, de la família Rotis, la Semi Sans, creada el 1989 per Otl Aicher i que també té com a característica la seva bona llegibilitat. Resolt el tema de les tipografies, del justificat a l'esquerra amb bandera a la dreta, de les tres columnes i quart, calia solucionar l'estructura interna, el sumari. Aquests estan situats a davant de tot de la revista, comencen amb una primera pàgina i endarrereixen l'editorial, que es transforma en la secció Subllum i s'integra dins d'Opinió, en la qual es presenta una notícia destacada del mes, a més d'una explicació del creador de la portada, del de la segona portada, que està situada després de la contraportada, i per donar joc a creadors alternatius, i sobre el tipògraf convidat. Posteriorment, s'obre un sumari de dues pàgines en què es visualitzen les quatres grans seccions de la revista, en el qual s'ha reforçat la importància dels reportatges i exposicions, i també de les persones que els han escrit:

Opinió ha ampliat el nombre de col·laboradors -cadascun amb una secció titulada-, alguns dels quals es renoven mensualment i, a més, s'han integrat l'editorial i el llirentrecards d'Arnau Puig i una part de la secció de mercat de l'art de Joan Gil.

Portfoli, un terme característic del món artístic, que hem normalitzat al català, integra el tema del mes, els reportatges i les entrevistes, que poden ser-hi o no ser-hi i en diversos formats. Una secció que s'ha dotat de més pàgines i de major amplitud. També s'incorpora una subsecció que, titulada Basat en Fets Reals, complementarà i aportarà un toc d'ironia al tema principal i que té la particularitat d'estar feta en còmic -un nou llenguatge introduït a la revista- per la crítica d'art Mery Cuesta. Al darrere d'aquest bloc s'han inclòs les traduccions en castellà, a les quals s'ha afegit color, fotografies i s'ha ampliat el cos per millorar-ne la lectura.

La tercera de les grans seccions de la revista és Report, anteriorment anomenada Mos d'Art. El terme català vol dir: "Informació, comunicació, nova que hom porta d'alguna cosa." Un mot emparentat per tradició lingüística amb el terme report anglès. Té l'estructura de la informació d'un diari, amb breus, notícies més llargues i destacats. A més, incorpora al final dues subseccions, el Mercat de l'Art, en el qual s'integra una reflexió sobre els remats del mes i les peces més destacades i també una agenda de subhastes. També inclou la secció de Biblioteca, que conté l'anàlisi d'un llibre, comentaris breus d'altres llibres i una secció de novetats.

La quarta gran secció és Exposicions, dins la qual s'ha aglutinat l'agenda d'exposicions i les crítiques i els comentaris d'art. D'aquesta manera, al costat de cada pàgina d'agenda quasi sempre hi ha crítiques d'exposicions.

Així mateix, continuen les ampliacions d'informació de text i sobretot d'imatges, del paper al web. Una pàgina que durant el 2010 presentarà nova façana i que oferirà als subscriptors la possibilitat de veure l'agenda en temps real, a més d'altres serveis exclusius..

BONART: NEW DISEÑO

El nuevo diseño de bonart, todo y seguir un hilo conductor anterior, ha cambiado no solo su estética sino su estructura interna, sus contenidos y se ha equiparado con estandars centroeuropeos. Una segunda portada, incluir un cómic y el homenaje a los tipógrafos son algunas de las novedades del nuevo magazin.

La peor innovación es no innovar. No sabemos si lo hemos conseguido con el nuevo diseño de la revista bonart pero horas, esfuerzo y creatividad no han faltado. Bajo esta premisa de buscar nuevos caminos que nos posicionen mejor en un futuro, el equipo formado por Marta Vila, jefe de diseño de la revista, Ricard Planas Camps, director y Anna Maria Camps, coeditora de bonart cultural, hemos construido un nuevo artefacto creativo-informativo que adopte los objetivos de mejor comprensión y legibilidad, más información complementaria, un deje estético más sobrio y elegante que tiene su contrapunto con tipografías de marcado carácter en los titulares, que cambiarán cada mes, uno justificado de bandera y una estrucutra de tres columnas y cuarto que aportan agilidad y blancos para crear espacios. Aparte, la revista se ha aglutinado en cuatro grandes secciones: Opinión, Portfoli, Repuerto y Exposiciones. Además, bonart ha experimentado un crecimiento en anchura y altura, para alcanzar un mayor valor de presencia y, aparte, para jugar con un formato cuadrado donde imágenes verticales y horizontales funcionan mejor.

Con todo, lo primero que se cambió, aprovechando los 10 años de la revista el mes de noviembre del año pasado, fue la tipografía corporativa. La marca bonart cultural tiene nueva imagen, después de dos logotipos anteriores donde se diferencia bueno y arte, el nuevo aglutina la palabra linealmente y de manera seguida bonart y después de investigar posibilidades, nos dimos cuenta de que una tipografía única, especial y que tenía una gracia particular era la letra del presidente del consejo asesor, Narcís Planas, una letra minúscula, visualmente con imperfecciones que la hacían humana, cálida, amable y al mismo tiempo sobria. Nos pareció la mejor opción.

Una vez solucionado este algoritmo fuimos hacia el paso posterior: ¿dónde se tenía que aplicar esta imagen de empresa editorial y de gestión cultural? El resultado es incluir el logotipo como imagen en todas las acciones que producimos, gestionamos o colaboramos, en la cabecera de la página web y en toda nuestra papelería a pesar de no hacerlo en la portada de la revista. Si bien es cierto que lo correcto sería incorporar este logotipo como emblema de la revista en papel, hemos querido romper un poco la tendencia. Se trata de cambiar cada mes la letra de bonart no sólo de la portada sino de los titulares grandes de toda la revista. La misma tipografía de la portada se repetirá en los titulares. Con todo eso damos juego mensualmente a un tipógrafo al cual de alguna manera visualizamos y homenajeamos. Sí, quizás el nuevo logo quedará en un segundo plano pero a menudo lo que recordamos no es una imagen sino una palabra que en el día a día vemos escrita en mil tipografías diferentes.

Solucionada la tipografía de la portada y de los titulares -este primer mes hemos utilizado la Gaudí elaborada por el prestigioso editor e ilustrador Ricard Giralt Miracle- hacía falta definir la nueva tipografía base. La seleccionada ha sido una tipografía de pie, la Century Schoolbook, que como su nombre indica está diseñada expresamente para libros de texto y se ha utilizado infinidad de veces. La diseñó Morris Fuller Benton en 1921 y es de estilo renacentista. Bajo el paraguas de este abecedario visual se ha construido toda la revista, titulares menudos, intertítulos, sumarios, pies de fotografía -ahora todos son con la misma caja cuadrada... y sólo en el apartado de la agenda cambia por una tipografía de palo, más menuda, de la familia Rotis, la Semi Sans, creada en 1989 por Otl Aicher y que también tiene como característica su buena legibilidad. Resuelto el tema de las tipografías, del justificado a la izquierda con bandera a la derecha, de las tres columnas y cuarto, ahora había que solucionar la estructura interna, el sumario. Éstos están posicionados delante y se inician con una primera página, retrasando el editorial que se transforma en la sección subluz y se integra dentro de opinión, donde se presenta una noticia destacada del mes, así como una explicación del creador de la portada, del de la segunda portada, que está ubicada después de la contraportada -para dar juego a creadores alternativos-, y sobre el tipógrafo invitado. Posteriormente, se abre un sumario de dos páginas donde se visualizan las cuatro grandes secciones de la revista, donde se ha reforzado la importancia de los reportajes y exposiciones, así como de las personas que los han escrito.

Opinión ha ampliado el número de colaboradores -cada uno con una sección titulada-, algunos de los cuales se renueva mensualmente y, además, se ha integrado el editorial , el llirentrecards de Arnau Puig y una parte de la sección de mercado del arte de Joan Gil.

Portfoli, un término característico del mundo artístico, que hemos normalizado al catalán, integra el tema del mes, los reportajes y las entrevistas, que pueden ser, o no y en diversos formatos. Una sección que se ha dotado de más páginas y mayor amplitud. También se incorpora una subsección que, titulada Basado en Hechos reales, complementará y aportará un toque de ironía al tema principal y tiene la particularidad de estar confeccionada en cómic -un nuevo lenguaje introducido a la revista- por la crítica de arte Mery Cuesta. Detrás de este bloc se han incluido las traducciones en castellano donde se ha añadido color, fotografías y se ha ampliado el cuerpo para mejorar la lectura.

La tercera de las grandes secciones de la revista es Report, anteriormente titulada Mos d'art. El término catalán quiere decir: "Información, comunicación, nueva que trae de alguna cosa". Una palabra emparentada por tradición lingüística con el término Report inglés. Tiene la estructura de información de un diario, con breves, noticias más largas y destacados. Aparte, incorpora al final dos subsecciones, el Mercado del Arte donde se integra una reflexión sobre los remates del mes y las piezas más destacadas, así como una agenda de subastas. También incluye la sección de biblioteca, que contiene el análisis de un libro, comentarios breves de otros libros y una sección de novedades.

La cuarta gran sección es Exposiciones, donde se ha aglutinado la agenda de exposiciones y las críticas y comentarios de arte. De esta manera, al lado de cada página de agenda casi siempre hay críticas de exposiciones. Asimismo, continúan las ampliaciones de información de texto y sobre todo de imágenes, del papel a la página web. Una página que durante el 2010 presentará un nuevo diseño y que ofrecerá a los suscriptores la posibilidad de ver la agenda a tiempo real, así como otros servicios exclusivos.

 

 

 

 

 

 

 

 

Todos los artículos que aparecen en esta web cuentan con la autorización de las empresas editoras de las revistas en que han sido publicados, asumiendo dichas empresas, frente a ARCE, todas las responsabilidades derivadas de cualquier tipo de reclamación